El futur nou pla urbanístic de Sant Fruitós quedarà plenament a mans del nou govern que sorgeixi de les eleccions del proper mes de maig i, per tant, pot ser una de les cartes clau de la propera campanya electoral. Perquè el POUM havia de superar aquest dimecres al vespre el primer dels capítols principals que requereix la tramitació d'un document d'aquestes característiques, el de l'aprovació inicial, en un ple que s'havia convocat amb caràcter extraordinari i amb aquest únic punt. Finalment, però, i tot i que la sessió s'ha arribat a iniciar amb una vuitantena de persones de públic, l'equip de govern ha decidit retirar-lo de l'ordre del dia i, en conseqüència, la sessió s'ha donat per acabada.

El motiu principal d'aquesta decisió, segons ha exposat l'alcalde, Joan Carles Batanés, que ha intervingut en el ple en nom dels set regidors del govern (Gent Fent Poble i PSC), és que no s'havia aconseguit trobar amb l'oposició (PDeCAT i ERC) un «mínim comú» que fes que aquestes formacions no hi votessin en contra.

Tot i que l'executiu local sumava els vots suficients (7 de 13) perquè l'aprovació inicial prosperés, tant Batanés com el portaveu del PSC, Tomás Casero, han subratllat un cop acabat el ple que «en un tema d'aquesta envergadura, sobre el qual des del primer moment hem defensat la necessitat d'assolir un consens ampli», i també amb un escenari d'unes eleccions immediates per endavant, «creiem que una aprovació de 7 a favor i 6 en contra no era una manera de començar amb bon peu». L'aprovació inicial del POUM es deixa, per tant, per al proper mandat i per al proper govern local.

En la intervenció que l'alcalde ha fet en el ple (ha estat l'únic que ha parlat, ja que en treure el punt de l'ordre del dia s'ha aixecat la sessió), ha exposat que el POUM és «un projecte global i molt ampli» que implica implica «a tots els sectors i a tots els ciutadans», i que per aquest motiu «sempre hem pensat que és bo avançar amb el major consens possible i que des d'un principi hem buscat».

Ha argumentat que el planejament és un document «macro» que indica les voluntats i les línies mestres del municipi «i que posteriorment és la gestió política la que concreta la seva aplicació i les accions a dur a terme». En aquest sentit, ha aprofitat per retreure que «durant molts anys vam patir la manca de lideratge públic en l'aplicació del planejament del 1996 i això ens ha conduit al desgavell urbanístic que portem heretat de governs anteriors i que en aquests darrers vuit anys hem endreçat, sobretot en els àmbits industrials. Aquest POUM precisament ja pot incorporar la finalització d'aquests sectors i aquest és un altre aspecte positiu del pla».

Batanés ha manifestat que el pla urbanístic en discussió arribava al ple «amb un grau de contaminació que no és bo per a ningú», fruit, segons ha dit, d'aspectes que s'han difós a nivell de carrer que «res tenen a veure amb la realitat». Ho ha exemplificat amb que «hem sentit a dir que volem convertir Sant Fruitós en un Martorell o un Cornellà. Amb l'actual pla urbanístic vigent podem arribar als 18.000. El Pla Director Urbanístic del Pla de Bages del 2006 obria la porta a arribar als 35.000. I resulta que amb el POUM que plantegem es limita els habitants a 12.000. I, encara que algú s'estranyi, manté el 74 % de sol no urbanitzable en el nostre municipi».

Quant a les anomenades àrees d'interès territorial (reserves de sòl per a futurs desenvolupaments), Batanés ha exposat que es proposen des del mateix informe que el departament de Territori i Sostenibilitat fa en la interpretació del Pla Director Urbanístic del Pla de Bages de l'any 2006 i del Pla Territorial Parcial de les Comarques Centrals de l'any 2008. «Resulta que des de la Generalitat es veu de bon ull aquestes àrees i, per contra, a qui s'ha assenyalat com a trinxador del territori és a l'Ajuntament», ha subratllat Batanés, que hi afegia que «ben segur que estem davant d'una proposta que més ben explicada per part de totes les administracions i de la mà de la plataforma pot ser entesa millor. Per això, tractant-se a més d'un aspecte supramunicipal, hem plantejat la consulta popular sobre les àrees d'interès territorial a fi que esdevingui el que digui la voluntat ciutadana».

L'oposició critica el model

Els dos partits de l'oposició, PDeCAT i ERC, han assegurat un cop acabat el ple que han fet esforços per debatre el nou POUM i fer aportacions, però subratllaven que la proposta definitiva «fa poc més d'un mes que la tenim sobre la taula, i el que hem pogut analitzar i treballar ens genera molts dubtes». Tant Mercè Casals (PDeCAT) com la republicana Àdria Mazcuñan incidien en el fet que «no compartim el model de base que se'ns planteja».

En aquesta línia, Mazcuñan subratllava que «el POUM no tenia consens, no perquè no haguem volgut dialogar, ben al contrari, sinó perquè no ens creiem el document. Perquè hi ha aspectes que no entenem, o que no se'ns han aclarit, o proteccions d'espais natural que no hi són... Són molts aspectes que no compartim». També totes dues coincidien a mostrar-se molt crítics amb el model de participació que s'ha dut a terme «perquè la realitat és que no ha funcionat». Casals reconeixia que s'havien fet iniciatives «però han estat un fracàs».