19 de març de 2019
19.03.2019
Regió7

ERC de Sallent recorrerà a un servei jurídic per registrar el campanar com a municipal

Els republicans insisteixen que l'Església no té donada la propietat de la torre

18.03.2019 | 23:16
Imatge del campanar sol, abans no es va construir l'actual església

El grup municipal d'ERC a Sallent no es dona per vençut i farà passos per aconseguir que la torre del rellotge i campanar s'inscrigui com a municipal, i no en favor de l'Església. Els republicans són crítics amb la tasca de l'equip de govern en aquest tema, perquè consideren que s'ha limitat a traslladar al Registre de la Propietat un acord de ple sense portar a terme una tasca de recerca a l'arxiu que permeti fonamentar la sol·licitud d'inscripció de l'edifici com a propietat pública. Bàsicament, trobar els documents que acreditin que el terreny sobre el qual es va alçar la torre, a final del segle XIX, era comunal o fruit d'alguna permuta amb sòl municipal.

Perquè el que sí que consideren que està plenament demostrat és que va ser el poble qui en va pagar la construcció i que en l'inici va ocupar una funció comunal i no eclesiàstica.

Ara, Esquerra treballarà en dos fronts, segons ha explicat la portaveu del grup municipal, Pilar Sala. D'una banda, portar a terme aquesta cerca arxivística que permeti trobar la documentació que acrediti el dret de superfície del terreny on hi ha la torre en favor de l'Ajuntament. De l'altra, han contactat amb gabinets jurídics perquè els assessorin i facin les gestions necessàries perquè fructifiqui la inscripció al Registre de la Propietat.

En el comunicat que va fer públic l'equip de govern la setmana passada (vegeu Regió7 del 13 de març), s'explicava que «el Registre de la Propietat certifica que la tor-re del rellotge és propietat de l'Església». ERC, però, discrepa d'aquesta afirmació. Segons Sala, «ni la torre del rellotge i campanar, ni tan sols el temple, estan inscrits a nom de l'Església», i concreta que «el bisbat no ha presentat fins ara cap document al Registre de la Propietat. Per tant, és fals dir que l'Església n'és la propietària».

La portaveu republicana considera «lògic» que el Registre de la Propietat no hagi inscrit el campanar amb el que l'Ajuntament li ha aportat. De fet, tal com recollia aquest diari dimecres passat, el govern sallentí deia que el Registre de la Propietat havia «suspès» la inscripció que se li demanava per «no poder-se deduir de les dades aportades la finca registral propietat de l'Ajuntament de Sallent sobre la qual s'ha de practicar la inscripció de la torre del rellotge i el campanar, construïts en un sòl que pertany a un titular diferent», és a dir, a l'Església. I afegia que per reclamar la propietat, el Registre estipula que «s'ha d'articular jurídicament la constitució d'un dret de superfície entre el propietari del sòl i el superficiari per poder inscriure les construccions sobre sòl aliè».

És precisament sobre aquest argument que ERC afirma que l'equip de govern de Sallent s'ha limitat a traslladar una demanda al Registre sense haver treballat en la recerca de la documentació que li permeti fonamentar que el ter-reny és municipal, i és aquesta «mancança» la que aquesta formació vol resoldre iniciant pel seu compte una recerca documental que consideren, però, «que hauria de ser feina de l'Ajuntament, ja que el propòsit final és inscriure un patrimoni com a municipal».

ERC insisteix que és un fet documentat que la torre del campanar va ser projectada i pagada pel poble, com, per exemple, pel document facultatiu que en nom de l'Ajuntament signava el 30 de juliol del 1886 l'arquitecte Josep Torres Argullol amb els pressupostos de les obres a fer, amb dues alternatives que oscil·laven entre les 3.066 i les 3.966 pessetes.

La portaveu d'Esquerra també reitera que en documentació de l'època ja constava com un «important servei comunal», amb funcions ara limitades al servei horari i de comunicació d'activitats religioses amb les campanes, però que al seu dia també havia servit d'avís per a emergències o per cridar el sometent. I que quan l'església va ser destruïda per un incendi durant la Guerra Civil Espanyola «el campanar va quedar intacte, precisament perquè era una obra pagada pel poble i no el van cremar». A més a més, eren dues estructures separades, que no es van annexionar fins a la reconstrucció de l'església, l'any 1941.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit

Calendari laboral i escolar

Calendari laboral 2019 a Catalunya

Calendari Laboral 2020 a Catalunya

Aquí pots consultar tots els dies festius a Catalunya i el calendari escolar 2019/20