Vint-i-tres anys d'experiència com a voluntari han deixat empremta en la vida de Raúl Roca, el cap de l'associació de voluntaris de Protecció Civil de Cardona. Explica que, actualment, ja no pot concebre el seu dia a dia sense «dedicar temps a ajudar els altres».

Què li va conduir a ser voluntari de Protecció Civil?

El meu pare és la persona que em va transmetre les ganes de ser voluntari. L'acompanyava quan feia alguna campanya de sensibilització i ara també porto el meu fill quan organitzem algun taller on expliquem com prevenir o actuar davant d'una emergència.

És difícil gestionar les emocions davant d'una emergència?

S'ha d'intentar actuar sense mostrar un nerviosisme que alteri la resta. Recordo els incendis de l'any 1994 i també del 1998. Van col·lapsar tot el municipi. També recordo les nevades, al principi del 2018, quan ens vam haver de desplaçar fins al Túnel del Cadí perquè uns autocars plens d'alumnes van quedar atrapats per la neu. Vam arribar-hi carregats d'aigua, menjar i mantes.

Com combina la tasca de voluntari amb la feina?

Acabo dormint poc. Soc forner i treballo de nit. Quan he de sortir per fer alguna campanya de sensibilització o bé donar suport en una emergència demano permís a la feina, tot i que les hores perdudes sempre les he de recuperar.

Tot i el desgast, el compensa.

Quan vam entrar carregats de mantes i menjar a l'autocar atrapat per la neu, la cara de gratitud dels infants ho va compensar tot.