L'estany de l'emblemàtic Parc Municipal de Moià presenta una imatge gens habitual, ja que està completament buit. El motiu és que s'hi està portant a terme una neteja total del fons, se'n retirarà el llot i la possible brutícia que s'hi hagi pogut acumular.
El llac ja s'ha deixat sense aigua i aquests dies operaris del servei de manteniment de l'ajuntament són els encarregats de dur-hi a terme les tasques de sanejament. Joan Capdevila, regidor de Via Pública i Urbanisme, ha explicat que aquest tipus d'actuació feia uns quatre anys que no es portava terme, «i s'aprofita el buidatge per fer-hi també petites tasques de reparació, d'elements que estiguin trencats o malmesos». Segons Capdevila, el que més s'acumula al fons de l'estany prové bàsicament del pol·len dels arbres i plantes de l'entorn i dels animals que hi ha, bàsicament ànecs.
El petit llac té una capacitat per a uns 400.000 litres i s'omple amb aigua de la xarxa general d'abastament. Ara fa uns sis anys, però, el consistori va portar a terme una actuació a l'edifici de la biblioteca (ubicada dins del parc) en què es va aprofitar per conduir les aigües pluvials que van a parar a la teulada, de manera que també acaben sent aprofitades també per omplir l'estany.
El llac és una la peça central del Parc Municipal, que en els seus orígens va ser el jardí de la finca particular de l'industrial moianès Josep Coma. En morir, l'any 1915, el parc passà a mans de l'Escola Pia, que anys després el va llogar com a casa d'estiueig ala família Ziegler.
Entre els anys 1933-1935 es va formalitzar la compra del parc, promoguda per l'Associació Pro Monument a Francesc Viñas, i després de la guerra passa a propietat municipal.
