El que fa un quart de segle era una urbanització d'un municipi veí (Mura), dues dècades i mitja després és un nucli absolutament integrat a la trama urbana del Pont de Vilomara. De fet, s'ha convertit en el principal focus de creixement del poble.
Just ara fa 25 anys, Mura i El Pont culminaven un procés de segragació i agreació, el de la urbanització Marquet Paradís, que es va presentar com a modèlic -en un moment en que aquestes disfuncions territorials acostumaven a generar moltes tensions- i que va suposar un punt d'inflexió per al municipi receptor, ja que gairebé d'un dia per l'altre duplicava la seva estructura urbana, tot i que hi quedaven molts deures urbanístics pendents.
«Avui, el Pont i el Marquet, tot i que visualment es distigeixen molt clarament, formen una unitat, tant urbanística com social», explica l'alcalde, Cecílio Rodríguez, «la qual cosa denota que en aquests 25 anys s'ha fet molt bona feina. El nucli del Pont ha crescut cap al Marquet, i el Marquet ha evolucionat cap al Pont, fins a formar aquesta unitat. Fins al punt que ara hi ha equipaments que són de tot el poble que estan situats al Marquet».
El 27 de març de 1994 el Consell Executiu de la Generalitat aprovava l'acord pel qual el Marquet Paradís se segregava de Mura -el nucli urbà del qual està situat a 8,5 quilòmetres en línia recta, i a 13 quilòmetres de distància per carretera- i passava a formar part del Pont de Vilomara, que té el seu nucli a tocar.
L'aprovació posava el punt final a una problemàtica que va néixer el 1974, quan es van començar a edificar les primeres parcel.les de la urbanització, a la qual Mura no pdia donar l'atenció necessària per la distància. Però des del moment que es va detectar que la situació era un problema -a mesura que el Marquet va anar creixent- els dos Ajuntaments es van posar d'acord per promoure un expedient de segregació i agregació, que el 1991 feia els primers passos.
Fins i tot, el 1993 els Ajuntaments de tots dos municipis van signar un acord per qual el del Pont es comprometia a prestar els serveis bàsics a la urbanització, com ara la recollida de les deixalles i el subministrament d'aigua, i el de Mura aportava els diners tributats pels veïns del Marquet al consistori vilomarenc.
Amb l'aprovació de l'expedient que en va fer la Generalitat ara fa 25 anys, el Pont de Vilomara engrandia el seu terme i el seu espai urbà en sis quilòmetres quadrats i amb una dotzena de vials.
Del que ha suposat la integració urbanística i social del Marquet al Pont de Vilomara en donen una idea les xifres de població. En el moment que es va formalitzar l'agregació, el Pont va passar a tenir oficialment un padró de poc més de 2.400 habitants, dels quals el 5% residien al Marquet. Amb dades de l'últim padró oficial, el del 2018, el Pont de Vilomara té 3.801 habitants, i a l'antiga urbanització n'hi viuen 757, el que equival al 20% del total.
Cecílio Rodríguez explica que quan es va produir l'agregació, Marquet Paradís era una urbanització amb moltes mancances i s'hi van haver de fer actuacions d'envergadura per dotar-la de les infraestructures bàsiques, com per exemple la xarxa d'enllumenat, i asfaltar tots els carrers. «Va ser una operació costosa, però que va fer que el Marquet es dotés d'un valor que va generar que molta gent volgués venir-hi a viure».
De fet, detalla l'alcalde del Pont, en el 1994 la urbanització era sobretot un espai de «segons residents», encara amb moltes parcel.les lliures, i a dia d'avui és un nucli «eminentment de primera residència i que té ja un tant per cent molt alt de parcel.les edificades», formada sobretot per, d'un banda, persones que primer hi van ser segons residents però que s'hi han acabat afincant de manera permanent, i, de l'altra, veïns que ja eren del Pont, sobretot parelles joves, que quan es van independitzar van decidir fer-se una casa al Marquet.
