Autema presentarà recurs de cassació contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que ha donat per bo el canvi en el sistema de compensacions que la Generalitat aplica des de mitjan 2015 en relació amb l'autopista Terrassa-Manresa, segons han explicat fonts de la companyia Ferrovial (que juntament amb Abertis són les dues participants de la concessionària).

Les mateixes fonts han exposat que, malgrat els arguments de la sentència de la sala contenciosa administrativa del TSJC, «ens reafirmem en el nostre posicionament» i «estem convençuts que la modificació que es va fer amb el decret del 2015 no és legítima» i que suposa un «greu» perjudici econòmic a la societat explotadora d'aquesta via de pagament. La sentència va arribar a les parts a mitjan aquest mes de març i l'empresa té 30 dies des de la notificació per interposar recurs de cassació.

La sentència que ara es recorrerà, però, és molt clara en els seus arguments. A grans trets, el que posa de manifest el tribunal és que la concessionària considera lesiva, per la seva envergadura, la modificació en el sistema de compensació aplicats des de fa prop de quatre anys. Però que aquest canvi es va fer en relació amb unes bases (un decret del 1999), que també havien suposat una variació substancial del règim de concessió original (del 1989), i que en aquell cas havia afavorit durant anys l'empresa, a qui havia reportat importants beneficis.

D'entrada, el jutge posava en relleu que «en el cas que ens ocupa som davant d'un contracte de molt llarga durada», inicialment 25 anys, posteriorment ampliats a 40 (la concessió s'acaba el 2039), «de manera que és relativament probable que durant la seva vida es produeixin canvis en les circumstàncies que incideixin en el servei i que obliguin a modificacions en la prestació del mateix i en el contracte».

La sentència també apunta que «es pot considerar raonable que, a 29 anys vista de l'adjudicació -per tant, esgotat ja el seu termini inicial-, l'administració adeqüi la configuració del servei per fomentar l'ús racional i eficient de les vies que configuren el corredor, la mobilitat sostenible i la millora en la seguretat en el trànsit».

En la línia abans esmentada, una de les reflexions remarcables que fa el tribunal és el que asse-nyala com una «paradoxa». El fet que «l'actora [Autema] negui la possibilitat de modificació del contracte de concessió introduïda pels decrets impugnats, per reivindicar una situació que és el resultat de modificacions del contracte inicial molt més substancials, com ara una pròrroga de 15 anys acordada l'any 1993, amb un allargament de la concessió inicial del 60%, i un sistema de compensació introduït de bell nou a l'any 1999».

Sempre en relació amb aquest decret que es va començar a aplicar fa 20 anys (nous descomptes i un sistema de compensació basat en l'excedent d'explotació), el magistrat constata que «la primera magnitud depèn de les estimacions del trànsit previsible, i va resultar que el pla econòmic de finances va incloure unes estimacions que se separaven molt dels increments de trànsit realment produïts». I que com a conseqüència d'aquest sistema, «els imports de la compensació van augmentar enormement entre l'any 1999 i el 2015, i en la fase final d'aquest període el component més gran de la compensació corresponia a la disminució del trànsit, i no pas als descomptes aplicats per la Generalitat sobre les tarifes».

En relació també amb el que havia suposat el canvi introduït el 1999, la Generalitat, com a demandada, aportava un dictamen pericial elaborat pel doctor en Ciències Econòmiques Ferran Sicart que precisava que els imports de compensació, des d'aquell moment fins a l'aplicació del nou decret de la Generalitat que ha motivat el contenciós, «van augmentar de 2,5 milions d'euros l'any 1999 a 37,7 milions d'euros el 2015». Alhora assenyalava que, d'aquesta darrera quantitat, 13,9 milions corresponien a la compensació per reducció de tarifes (descomptes), mentre que els 22,9 milions d'euros restants compensaven la reducció del trànsit. Un magnitud que no havia deixat de créixer des del 2008». En paral·lel, el perit posava de manifest que els resulats d'Autema «van resultar invariablement més elevats que els previstos al pla econòmic financer del 1999, de forma que aquell mateix any ja es va assolir un creixement superior del 95% sobre les previsions, i l'any 2015 es va superar el 169,7%».

En la sentència, el magistrat manifesta que si bé l'empresa «ha acreditat» que el sistema de compensació introduït pels decrets impugnats ha de suposar una disminució d'ingressos i un augment de les despeses de gestió en relació amb el sistema de compensació que hi havia vigent des del 1999, «no és aquest el paràmetre de comparació ni l'equilibri econòmic que l'actora té garantit, sinó el derivat de la seva oferta i del subsegüent contracte subscrit l'any 1985». I afegeix que «de l'evolució descrita es desprèn que els decrets dels anys 1993 i 1999 van modificar substancialment els termes financers de la concessió i van millorar de forma significativa la posició de l'actora [Autema], però no és aquesta la situació que l'actora té dret a reivindicar».