La plataforma ecologista Montsalat -nascuda fa dues dècades per denunciar la salinització dels aqüífers del Bages- es mostra crítica amb el fet que els plans de restauració i el Pla Director Urbanístic de la Mineria del Bages no prevegin el cobriment dels runams salins com a mesura temporal, atesos els llargs terminis estimats per a la seva retirada. La impermeabilització i confinament dels dipòsits era una de les propostes que Montsalat va presentar al PDU en el periode d'al.legacions, però no va ser recollida i inclosa en l'aprovació definitiva, que es va fer el passat mes de setembre.

La plataforma fa pública la seva crítica davant d'aquest fet després que, ara fa dues setmanes, els alcaldes dels municipis miners del Bages visitessin diferents explotacions potàssiques a Alemanya. D'aquesta visita, que era organitzada per l'Associació Catalana de Municipis, els participants (els batlles de Sallent, Súria, Cardona i Balsareny), en va destacar el fet que en aquesta conca minera (la del Werra) estan desenvolupant un pla per construir runams absolutament impermeables, i posteriorment tapar-los de forma que quedin integrats al paisatge.

Fonts de Montsalat destaquen que aquesta és una solució de gestió ambiental «eficaç i immediata», i recorden que és un sistema del que ja n'hi ha una experiència clara amb la impermeabilització i restauració realitzada al runam de Vilafruns (Balsareny) el 2010.

És en aquest sentit que la plataforma incideix en el fet que els programes de restauració i el PDU de la Mineria preveuen primer l'eliminació física dels residus dels runams salins del Bages en base a la venda de sal i a l'enviament al mar pel col·lector de salmorres «en dates que, en el millor dels casos, tardaran 50 anys per l'eliminació dels runams de Sallent i 80 anys per desfer-se dels residus de Súria. Durant tots aquests anys s'ha de recollir la salmorra que els residus salins generen. Després vindria la restauració pròpiament dita i amb ella s'acabaria el problema de les salmorres».

Montsalat havia plantejat propostes d'impermeabilització mitjançant tècniques de poliuretà projectat o d'altres d'ús en la clausura d'abocadors, però subratlla que les al·legacions en aquest sentit presentades al PDU de la Mineria i als programes de restauració de Sallent i Súria «van ser sistemàticament desateses per la Generalitat».

El projecte de cobriment del runam de Vilafruns, que és un dels que posa com a referència Montsalat, va néixer precisament de la plataforma i de l'empresa d'enginyeria i consultoria Grup Solucions, l'any 2006. La proposta que es va acabar portant a terme, després que la Generalitat es fes seva la idea i convoqués un concurs públic, es basava en l'aïllament de la muntanya artificial amb làmines de polietilè i un posterior recobriment amb terres i plantació d'arbustos. El projecte es va executar entre el 2009 i el 2010.

Montsalat va ser el precursor de la idea del recobriment del runam de Vilafruns amb làmines de polietilè, però amb posterioritat ha defensat la utilització de nous materials per a aquesta mateixa finalitat en altres dipòsits salins. En concret, el desembre del 2015 la plataforma ecologista feia públic un comunicat en què plantejava que es fes una prova pilot al runam de la Botjosa de Sallent segellant-lo amb poliuretà projectat (un material que ja s'utilitza amb assiduïtat en la construcció com a aïllant tèrmic). Una prova que, convençuts que donaria resultats positius, l'entitat plantejava que després es fes extensiva a la resta de dipòsits. Montsalat argumentava que, més enllà de l'aprofitament que pugui tenir en el futur el material acumulat en aquestes muntanyes artificials, la impermeabilització és una millora enfront dels runams oberts actuals i que és reversible.