La via judicial no és una autopista per a Autema. Fins ara, el pas pels tribunals ha estat més aviat un camí tortuós per a la concessionària de la C-16 (Terrassa-Manresa), que ha rebut diversos revessos dels jutges en les seves batalles contra les administracions, sempre amb motius econòmics en joc. Ara fa tres setmanes (vegeu edició del 19 de març) es feia pública la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que ha donat la raó a la Generalitat en el contenciós que tenia obert amb la concessionària pel canvi en el sistema de computar els diners que aporta l'administració catalana pels descomptes aplicats. Un canvi pel qual el Govern català estima que s'estalvia més de 20 milions d'euros anuals. Aquesta batalla (que, de fet, continuarà perquè Autema presentarà recurs) va començar el 2015, quan el departament de Ter-ritori va publicar el decret que fixava el canvi de model de compensació.

Anteriorment, però, l'empresa ja havia emprès un llarg litigi per capítols contra ajuntaments dels municipis per on transcorre la concessió. En aquell cas, el motiu no era l'acord sobre el qual es basava el model d'explotació, sinó un impost, l'IBI. Va començar a la dècada dels 80 i, ara com ara, la concessionària en va sortir der-rotada.

L'any 2002 el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya tombava un recurs presentat per Autema per evitar pagar l'impost de béns immobles a l'Ajuntament de Sant Vicenç. Era tan sols un capítol d'un llarg serial que l'empresa protagonitzava des de feia dues dècades per no haver de fer front a aquest cost derivat de la seva activitat en els municipis per on transcorre el seu traçat. Un serial en què, fins llavors, havia perdut totes les batalles obertes i havia hagut d'acabar liquidant el que es reclamava des del començament a la que és una de les autopistes més cares de l'Estat.

La concessionària ja havia anat presentant recursos davant de cada rebut que li girava cada any cadascun dels municipis per on passa. En el cas del Bages són cinc: a banda de Sant Vicenç, Castellbell i el Vilar, Castellgalí, Manresa i Sant Fruitós de Bages. I les quantitats no són, en absolut, gens menyspreables. En el rebut del 2013 -l'última referència a la qual ha tingut accés aquest diari- aquests cinc ajuntaments van recaptar, en conjunt, de la contribució de l'autopista més de 760.000 euros. L'empresa es va negar a pagar la totalitat d'aquest rebut des del principi de la concessió i els anys 90 va arribar a acumular l'impagament de més d'una dècada d'IBI perquè argumentava que només li pertocava pagar el 5% del total d'aquest impost, ja que considerava que es podia beneficiar d'una bonificació del 95% que derivava de la llei d'autopistes del 1972, però va anar perdent tots els recursos.

Després, el 2008 la concessionària va decidir paralitzar el pagament d'aquest impost perquè no estava d'acord amb els càlculs dels valors cadastrals fets a partir d'aquell moment sobre aquesta infraestructura, i va presentar els successius recursos contenciosos administratius. Les respostes judicials, però, li van ser negatives.

L'Ajuntament de Castellbell és el que rep una quantitat més alta d'IBI de l'autopista, ja que és el municipi que n'acull més quilòmetres. El 2013 en va percebre 245.785 euros; Sant Vicenç de Castellet, 148.783; Castellgalí, 9.372; Manresa, 210.171, i Sant Fruitós de Bages, 148.000.

Un dels arguments principals que Autema posava en aquells recursos era que la liquidació de l'impost «no identifica el tram objecte de liquidació, ni els quilòmetres», motiu pel qual l'empresa defensava que aquella liquidació era «nul·la per falta de motivació», segons constava en una sentència. Els magistrats del TSJC eren, però, ben clars en la resposta. Sentenciaven que no compartien aquest raonament perquè «el tram liquidat està identificat per la referència cadastral, la qual cosa és suficient. La ubicació i longitud del tram liquidat és perfectament coneguda per la recurrent [Autema], ja que només hi ha una autopista Terrassa-Manresa que travessi el municipi de Sant Vicenç de Castellet, i aquest municipi només pot gravar sobre el seu territori».