16 de abril de 2019
16.04.2019

El Govern encarrega els estudis del tramvia al Camp de Tarragona, projecte que ha quedat en l'oblit al Bages

L'anomenat tren-tram havia de connectar Manresa i comarca i ser una referència de país

15.04.2019 | 23:42

El departament de Territori de la Generalitat ha anunciat recentment que ha encarregat a Ferrocarrils de la Generalitat la redacció dels estudis (l'informatiu, el d'impacte ambiental i el pla especial d'infraestructura ferroviària) per a la futura implantació del tramvia (conegut també com a tren-tram) per a la zona del Camp de Tarragona. És un projecte que pretén bastir una xarxa ferroviària de connexió comarcal per potenciar el transport públic d'aquesta àrea. I què té a veure aquest futur transport de les comarques tarragonines amb la Catalunya Central? La resposta és que aquest mateix model es va presentar ara fa encara no una dècada per al Bages, i avui en dia és una idea que dorm en un calaix.

Efectivament, Manresa i comarca també van tenir en el seu dia un tren-tram imaginat pel Govern català, amb traçats definits i pressupostos estimats. I a més a més, havia de ser un projecte de referència per al conjunt del país.

El tramvia era el que havia de suposar un canvi més radical en la connexió entre la comarca i a la capital. La proposta de la Generalitat d'implantar un tren-tram al Bages plantejava que, per una banda, connectés la xarxa de FGC amb el tren de la Renfe de Manresa, recuperant l'antic traçat pel centre de la ciutat; i, per l'altra, enllacés la capital del Bages amb els nuclis de Sant Joan de Vilatorrada, Sallent i Súria. El llavors secretari per a la Mobilitat de la Generalitat, Manel Nadal, va presentar a Manresa el 24 de novembre del 2009, davant alcaldes, regidors i diputades de la comarca, l'estudi informatiu per implantar el tren-tram del Bages. El projecte, que en aquell moment es preveia que tindria un cost de més de 105 milions d'euros i que es podria fer realitat abans del 2016, consistia a transformar prop de 25 quilòmetres de la via ja existent dels actuals ramals de mercaderies de la línia de FGC entre Manresa, Súria i Sallent per adequar-los al transport de viatgers.

A més, s'havien de construir 9,4 km de nous trams de via per donar servei al nucli urbà de Manresa, Súria i Sallent, així com per allargar la línia des del Nou Congost fins a Sant Joan i arribar als polígons industrials de la zona.

Seguint les previsions de l'estudi presentat fa deu anys, aquelles noves línies de transport públic havien de constar d'un total de 25 parades, tres de les quals actuaven d'intercanviador entre FGC i Renfe. A banda de l'adequació de les línies ja existents, es projectava crear tres noves línies de tren-tram, dues d'interurbanes que havien d'enllaçar Sant Joan de Vilatorrada amb Súria i Sallent (passant sempre per Manresa), i una altra d'urbana per atendre la demanda local a Manresa.

Projecte model


Manel Nadal va justificar la creació d'aquell sistema de tren-tram argumentant que donaria resposta a Manresa, Súria, Sallent, Sant Joan, el nucli de Sant Iscle, Callús i Santpedor, poblacions que sumen actualment més de 100.000 habitants. Segons s'assenyalava en l'estudi, la demanda de viatgers variava segons cada tram, i preveia que el 2015 el tram urbà de Manresa tingués 4.100 usuaris diaris, i entre 2.100 i 1.700 entre Manresa i Santpedor.

El traçat tramviari per l'interior de Manresa es projectava amb un total de 4,8 quilòmetres que connectarien l'estació actual de Manresa Alta dels FGC (a l'estació de busos) amb la línia de Manresa-Barcelona de la Renfe i seria pràcticament calcat a la traça històrica que tenia el ferrocarril.

Com a grans canvis respecte del recorregut que va desaparèixer fa dècades, el nou tren-tram es dibuixava de Manresa Alta a la Font del Gat i a la zona universitària i baixava cap al centre de la ciutat pel carrer de Barcelona, quan abans anava de Manresa Alta al Primer de Maig (Manresa Baixador, i enllaçava amb el Carrasco i Formiguera).

Un segon canvi destacat era que, baixant pel carrer de Francesc Moragas, es projectava una línia que es bifurcava i no arribava fins al passeig del Riu, sinó que travessava el Cardener a l'alçada de la carretera de Cardona, passava pel Nou Congost i prosseguia pel polígon de la Plana del Pont Nou fins a arribar a Sant Joan, on s'aturava a la zona sud del municipi i a la plaça Major, punt on es preveia que morís la línia. En definitiva, el trajecte que havia de seguir el tren sortint de Manresa Alta passava per arribar al carrer de la Font del Gat (sense entrar ni aturar-se a Manresa Baixador, que ja es preveia que pogués desaparèixer). A continuació, el trajecte continuava fins a la zona universitària, on s'aturava, i d'aquí prosseguia pel carrer de Barcelona, el carrer del Bruc (abans passava pel carrer de Carrasco i Formiguera), fins a arribar al carrer de Saclosa, on s'havia de situar la parada de Manresa Centre. Sortint de Manresa Centre, es preveia que el tramvia arribés al passeig de Salvador Espriu (on faria una parada), continués fins al carrer de Francesc Moragas (s'hi aturaria abans d'arribar a la plaça del Mil·lenari) i continués pel passeig del Riu. En aquest punt, abans d'arribar a la Renfe, el tren-tram havia de passar per sobre d'un futur pont per travessar el riu Cardener

El tren-tram era un model de transport públic que combinava el ferrocarril i el tramvia. Es presentava com un sistema pioner a Catalunya que, segons va destacar en aquella presentació Manel Nadal, havia de servir d'exemple per a les comarques de Girona, Lleida i Camp de Tarragona, que l'implantarien en el futur. El tren-tram havia de poder circular per nuclis urbans a 15 i 20 km/h, i assolir els 80 i 100 km/h en trams interurbans.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Notícies relacionades

Calendari laboral i escolar

Calendari laboral 2019 a Catalunya

Calendari Laboral 2019 a Catalunya

Aquí pots consultar tots els dies festius a Catalunya i el calendari escolar 2019/20