Entre cambrers carregats amb safates i al pati interior d'una masia. Les caramelles de la colla dels grans de Callús van fer ahir a la tarda les visites a les masies, on els van rebre amb els braços oberts i la taula parada. A diferència del que és habitual de cada Pasqua, no hi van arribar amb els seus vehicles (llevat de quatre comptats) sinó amb un parell de trenets. Paraven, baixaven, cantaven o ballaven i tornaven a pujar als trenets -que duien música i les finestres decorades amb flors- per anar a una altra masia. Van començar a les 3 de la tarda i en tenien fins a les 8 del vespre. En total, dotze parades. Cal Magre, cal Garriga, cal Xatino, cal Carlot...

Enguany, no van poder anar a Les Comes perquè el trenet anava a 20 per hora i haurien acabat molt tard. Fonts de la comissió organitzadora, però, no ho descartaven de cara a l'any vinent si repeteixen l'experiència. Això sí, caldrà començar més d'hora.

120 persones dalt dels trenets

Un dels motius per canviar els cotxes pels trenets ha estat que, poc o molt, en les successives aturades es beu una mica, ni que sigui un traguet de moscatell amb el porró, i l'any passat que les caramelles de Súria van anar amb trenet, les de Callús es van trobar que tots els controls dels Mossos eren per a elles. A banda d'això, que és anecdòtic, ho han volgut provar per temes pràctics. Hi anaven 120 persones, entre els caramellaires i els sis músics de l'Orquestra Rosaleda, que fa anys que els acompa-nyen. Al repertori: tres cançons i dos balls, que van començar a assajar després de Reis. I a cada parada, dues peces; l'habitual és una cançó i un ball, si no és que a la masia els en demanen més, com va passar a la segona parada. A canvi, galetes, llonganissa, el por-ronet... Els caramellaires ho saben i mengen poc per dinar...

La sortida, puntual, va ser a les 3 de la tarda, després d'un darrer assaig al Casal del Poble. Davant l'ajuntament alguns veïns els van anar a acomiadar i els feien fotos.

Al restaurant Cal Magre, primera aturada, van cantar una cançó a fora i una a dins, mentre els cambrers duien a les taules on hi havia clients que dinaven porrons, segons plats apetitosos, postres i cafès. Després, van cantar a fora i, en acabar, van poder fer un cafè o tallat i menjar quatre pastes amb què els van obsequiar al restaurant. A l'interior, no es van oblidar de fer anar la ballesta, una de pinça extensible de fusta amb què feien arribar una flor a algun client que, a canvi, els podia deixar la voluntat dins una bosseta incorporada al giny. Són els diners amb què s'autogestionen. Aquests i la publicitat d'empreses i comerços al programa de les caramelles; el que els donen els veïns a canvi del programa en els dos sobres que hi ha (per a la colla dels grans i la dels petits) quan els arriba a casa i que passen a recollir al cap de quinze dies, i amb què recull la lloca, una parella que va a les masies una estona abans que hi vagin els caramellaires. I tot plegat, enmig d'un ambient festiu cent per cent i amb l'objectiu de perpetuar una tradició, la de les caramelles de Callús, que ja és centenària.