Els cants, els balls de bastons, els trabucaires i els cascavells han omplert aquest Diumenge de Pasqua els carrers i places de Súria durant la celebració de les caramelles, les més grans de Catalunya amb 900 participants de totes les edats agrupats en vuit colles.

Tot i el fort vent i l'amenaça de pluja, veïns i visitants no s'han volgut perdre una tradició amb centenars d'anys d'història i que des de fa tres forma part del catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya. Pels participants a les caramelles, formar-hi part "és un orgull, un privilegi i una manera de seguir una tradició que passa de pares a fills".

La festa s'ha concentrat fins el migdia a la plaça Major del Poble Vell per finalitzar al tram de carretera entre la plaça de la Serradora i la plaça de Sant Joan.

Enguany, les caramelles surienques tornaran a ser les més grans de Catalunya amb la participació d'unes 900 persones de totes les edats agrupades en vuit colles: Tro Gros, La Llanterna, Juvenil del Foment Cultural, Grans de l'Agrupació Sardanista, Infantilde l'Agrupació sardanista, Infantil del Foment Cultural, Altatxu i Coral Sòrissons

Tot i que la festa ha viscut aquest Diumenge de Pasqua el seu dia central, les caramelles van començar oficialment ahir dissabte amb l'acte de col·locació de cintes als estendards de les colles participants, que va tenir lloc davant de la Casa de la Vila. A la tarda també es va celebrar la cantada a pagès i, al vespre, el sopar "no oficial", cercatasques i un concert.

Durant la jornada d'avui les colles han cantat i ballat per places i carrers del municipi. Les principals actuacions però, s'han fet a la plaça Major del Barri Vell i, a continuació, al tram de carretera entre la plaça de la Serradora i la plaça de Sant Joan on les colles hi ha arribat després d'esmorzar un entrepà de botifarra.

A diferència d'altres caramelles que se celebren a Catalunya, a les de Súria la dansa i el ball comparteixen protagonisme amb els cants. Així, els balls de bastons i de cascavells també molt importants com també ho són els trabuaires, que acompanyen les colles amb el soroll dels seus trabucs, i les lloques, encarregades de recollir presents del públic.

Tradició

La tradició de les caramelles de Súria es remunta al segle XVI. Inicialment, les cançons tenien un contingut exclusivament religiós, per enaltir la Pasqua de Resurrecció. Amb el temps, però, es va donar peu a introduir altres temàtiques que celebraven l'arribada de la primavera, i mica en mica també es van incorporar cançons satíriques sobre temes d'àmbit local i nacional. Aquestes últimes s'han batejat com a "botifarres", on els grups més joves critiquen l'actualitat amb to foteta. En tots els casos, les cançons s'interpreten de forma coral amb acompanyament musical.

Aquesta és la tercera edició de les caramelles de Súria des que van ser incloses al Catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya, on hi ha recollides les celebracions més destacades del país, com la Dansa de la Mort de Verges, el Carnaval de Vilanova, la Patum de Berga o les Falles d'Isil, entre desenes de tradicions.