El projecte de construcció del nou col·lector de salmorra des de Castellgalí fins a Abrera té el ter-reny a punt, però no el finançament. La Generalitat ja ha completat els tràmits d'expropiació o ocupació temporal de tot el sòl que requereix per desplegar la nova canalització que ha de portar les aigües salobres derivades de l'activitat minera del Bages, en substitució de l'actual, que està molt deteriorada. De moment, només està lligat el tram que va des de Castellgalí (punt on el col·lector s'unifica en un únic ramal) fins a Abrera (a partir d'aquí ja es va renovar temps enrere).

Però, tot i que ja es disposa dels terrenys necessaris, la qual cosa ja ha suposat mesos de gestions, a hores d'ara l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), propietària de la canalització actual i gestora del nou projecte, encara no pot establir un calendari d'execució. Fonts de l'ACA han explicat que «les previsions de licitació de les obres resten condicionades a garantir el finançament de l'obra i a determinar l'òrgan executor».

El nou col·lector de salmorra és una de les peces clau per a la transició que ha de fer la mineria del Bages, ja que necessita una capacitat més gran de la futura canonada per poder evacuar la màxima quantitat possible de sal-morra cap al mar per posar a treballar a ple rendiment algunes de les activitats que ICL té projectades o fins i tot ja en marxa, com la nova planta de purificació de sal de Sallent, inaugurada el maig de l'any passat. Actualment, però, tot apunta que aquesta instal·lació no estarà a punt fins a final del 2021 o, més probablement, ja al 2022, ja que el termini d'execució és de 30 mesos i encara no se sap quan es començarà.

El primer tram tindrà un cost de prop de 46 milions d'euros. Per al total de la infraestructura, serà una mica superior als 100 milions d'euros. Les obres es preveia licitar-les pel sistema convencional. El 90% de la inversió serà a càrrec dels usuaris que fan ús d'aquest col·lector, i el 10% restant l'assumirà la Generalitat.

Originalment, el col·lector de salmorra de la conca del riu Llobregat tenia com a objectiu interceptar els abocaments d'aigua salina que les mines de potassa de Cardona, Súria i Sallent realitzaven al riu amb el propòsit de conduir-los fins al mar per tal de reduir les concentracions salines de l'aigua del riu Llobregat. Amb posterioritat, aquest col·lector va passar també a recollir l'any 2000 els residus salins de l'empresa Solvay a Martorell i nous residus salins industrials de la part baixa de la conca del Llobregat, així com també el rebuig dels tractaments avançats a les plantes de potabilització d'Abrera (electrodiàlisi) i de Sant Joan Despí (osmosi inversa). Els usuaris actuals del col·lector de salmorra són Salinera Cardona, Iberpotash a Súria, Sallent, i Balsareny; la potabilitzadora del Llobregat d'ATLL (planta d'electrodiàlisi reversible, a Abrera); les empreses Solvin i Ecocat (Martorell); el Club de Golf Prat, vinculat a la depuradora de Terrassa-Les Fonts (Terrassa); la potabilitzadora de Sant Joan Despí; i la depuradora del Prat de Llobregat.

La iniciativa acabarà suposant l'expropiació o ocupació temporal d'un total de 995 ?nques distribuïdes entre 21 municipis, 17 dels quals són del Bages. El que té més ?nques afectades és Sallent (202), seguit de Sant Fruitós (97), Manresa (96) i Súria (84). Segons el projecte, la futura canonada, dimensionada amb cabals superiors a l'actual, serà la que s'utilitzarà cada dia per a l'evacuació ?ns al mar de la salmorra provinent de l'explotació minera del Bages, mentre que la que ara hi ha en servei (que l'any que ve farà 30 anys) es mantindrà en reserva per a possibles emergències.

Tres dècades de l'actual

La construcció del nou col·lector ha esdevingut urgent, ja que, a banda que ICL demana més capacitat de transport, l'actual ja ha superat les tres dècades de vida i el temps i el material que transporta l'han fet molt voluble, el que hi provoca constants avaries i vessaments. La Generalitat de Catalunya va aprovar el projecte del vigent col·lector de salmorra de la conca del Llobregat l'any 1982, 50 anys després d'haver estat proposat, i el va incloure en el Pla d'Obres d'Urgència del Pla de Sanejament de Catalunya.

El setembre del 1988 va entrar en servei aquesta obra llargament esperada i potser la més significativa de tot el Pla de Sanejament de Catalunya.

Aquesta conducció, de 120 quilòmetres en total, s'inicia en dos brancals, el del Cardener des de Cardona (39 km) i el del Llobregat des de Balsareny (23 km), que conflueixen a Castellgalí, per continuar resseguint el Llobregat en una conducció única (58 km) fins al Prat de Llobregat, més enllà de la planta depuradora. Està construït en canonada de fibrociment i és capaç de transportar un cabal màxim de 150 l/s.

El col·lector de salmorra recull les aigües salobres procedents de les mines i de les plantes de tractament del mineral, així com algunes aigües superficials salines.