Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) ha passat de ser la tercera força a obtenir la primera posició al municipi de Sant Joan de Vilatorrada, on es troba la presó de Lledoners. Les dades electorals del municipi bagenc tornen a ser «calcades» a les del global de Catalunya. L'ordre dels 9 primers partits és exactament el mateix i els percentatges només varien d'una dècima.

Amb la participació del 79,21% - 15,47 punts més que en els últims comicis generals -, ERC ha guanyat amb 1.659 vots (25,97%) en aquesta localitat, seguida de prop del PSC, que ha obtingut 1.549 vots (24,24%).

En Comú Podem, que a les eleccions del 2016 va ser la força guanyadora, ha passat a tenir 885 vots (13,85%), un resultat semblant al de Junts per Catalunya, que ha aconseguit 837 vots (13,10%).

Cs ha aconseguit 748 sufragis (11,71%), el PP 227 (355%), i han obtingut vots per primera vegada els partits de Vox i Front Republicà amb 199 (3,11%) i 149 (2,33%) respectivament.

En els comicis generals del 2016, En Comú Podem es va imposar com la primera força a Sant Joan de Vilatorrada amb 1.264 vots (24,91%), seguit del PSC, que va aconseguir un total de 942 (18,56%), molt a prop d'ERC, que en va obtenir 915 (18,03%).

La quarta força va ser CDC - espai polític ara representa JxCat - amb 799 vots (15,74%) i després Ciutadans amb 529 vots (10,42%) i PP amb 492 (9,69%). El PACMA, el PCPC i el Grup Verd van aconseguir 63, 7 i 5 vots, respectivament.

Cues per votar a Sant Joan de Vilatorrada, l'«Ohio català»

Sant Joan de Vilatorrada (Bages) ha registrat una elevada participació durant aquestes primeres hores de votació d'aquest 28-A. Conegut com a l''Ohio català', després que el passat 21-D encertés els números globals de Catalunya.

Veïns del municipi expliquen a l'ACN que, com passa al territori català, la diversitat d'orígens dels seus vilatans és la clau d'aquesta semblança.

A peu d'urnes, pocs eren els votants que sabien que el seu municipi, que ronda els 11.000 habitants, és una Catalunya a petita escala. Els fluxos migratoris que va viure el municipi entre els 50 i 60, fruit de la industrialització, han conformat un Sant Joan que registra una diversitat molt similar a la del global de Catalunya.

Concepción Carozo, que ha votat a l'institut Quercus, definia aquesta semblança com a "curiosa", però, alhora, "bonica i que fa que ens sentim orgullosos de viure-hi". També en Juan Sánchez, al seu costat, ha assegurat que "és per admirar".

Una població que ara és santjoanenca

José Luís Gómez i Pepi Moreno són dels que creuen que els fills d'immigrants "ja són autòctons" i, per tant, a parer seu la diversitat és difícil de palpar als carrers.

Cesar Reillo, en canvi, ha assegurat que sí que hi és i es percep en el fet en què es voten a partits de tots els colors. Al seu costat, Carme Astorga, ho ha valorat com una "riquesa" que dona "un plus al poble". Mestra al municipi bagenc, ha posat com a exemple que a les seves aules es tracta a tothom per igual "vinguin d'on vinguin". Tots dos provenen de famílies de fora del territori català "i ens sentim catalans, mai ens hem sentit diferents", ha afegit ella.

També l'Eduard Lladó, que avui feia de vocal a l'institut Quercus, ha reconegut que té al seu entorn gent "d'origen divers", però que aquest fet mai ha estat motiu de conflicte. "A mi m'agrada que sigui així", ha dit la Montserrat Pey, veïna de Sant Joan, en preguntar-li per aquesta diversitat."M'agrada la diversitat d'origen, de pensament, d'ideologia i la tolerància", ha afegit.