Monistrol de Montserrat té des del 5 d'abril passat tres nous veïns procedents de l'exrepública soviètica de Geòrgia, d'on han marxat per por de possibles represàlies. Es tracta d'Irma Tkeshelashvili, de 53 anys, el seu fill Luka, de 14, i el seu net Ralph, de 7. El motiu són escrits de denúncia social que la dona tot sovint publicava, i amb què diu que intentava explicar «la realitat del país, els problemes de fam que pateixen algunes persones...» i, en definitiva, «coses que no agraden al govern», fins al punt que assegura haver rebut amenaces de mort.

Per tot plegat, l'agost passat va decidir fer les maletes i emprendre una nova vida lluny d'aquestes pors i dels problemes que diu que també tenia, com a protestant, en una comunitat religiosa «molt fanàtica» i de majoria ortodoxa. Nou mesos després, les circumstàncies han portat l'Irma i els dos menors a Monistrol, on assegura que se senten «molt bé», i sobretot, «molt agraïts amb la seva gent» per l'acollida. I és que el poble s'ha bolcat per ajudar-los, especialment a través de l'escola Fedac d'aquest municipi, on el petit fa primer de primària, mentre que el gran fa primer d'ESO a la Fedac de Sant Vicenç.

Irma Tkeshelashvili explica que es va vendre la casa de Tbilisi, la capital del país, on vivia, i on ara només té algunes terres. Tampoc hi té família. És mare soltera, i la seva altra filla, Raphaela, germana del Luka i mare del Ralph, de 23 anys, viu a Noruega.

La sortida de Geòrgia va ser d'un aeroport secundari «per no cridar tant l'atenció», apunta. Va aterrar a Barcelona el 10 d'agost amb els dos menors, dels quals no s'ha separat mai des que va arribar. Explica que, un cop a Catalunya, va informar de la seva situació a la policia i va aconseguir l'asil polític per a ella i els dos nens. Inicialment va ser la Creu Roja qui va assessorar l'Irma i li va aconseguir un sostre per a un parell de mesos, a ella i als dos menors, en una hostatgeria salesiana al barri de Montbau. Després van passar un temps a Santa Coloma, i a través de la Fundació Apip Acam, que dona suport a famílies en situació de vulnerabilitat, es van traslladar a un alberg de Terrassa, fins que el 5 d'abril passat van arribar a Monistrol, on la fundació els ha aconseguit un pis de lloguer. Ja s'han empadronat al poble, i confien poder-s'hi establir definitivament.

La Fedac els dona un cop de mà

De la seva estada, en gran part se'n fa càrrec la fundació, que ajuda la família amb una dotació econòmica «que els permet cobrir el lloguer, l'aigua, la llum i comprar una mica de menjar», expliquen des de la direcció de l'escola Fedac de Monistrol.

En aquest centre recorden l'arribada de la família (amb una representant de la fundació), aquell mateix 5 d'abril, demanant si hi podrien matricular els menors: «La seva història ens va afectar», expliquen des de la direcció, i va ser a partir d'aquí que es va reunir tot el claustre i es va decidir enviar un correu i un WhatsApp a totes les famílies per informar-los del cas i demanar col·laboració. «Som un centre on treballem molt els valors, i en aquest cas tocava donar exemple amb el de la solidaritat» per ajudar els tres nouvinguts a instal·lar-se al seu nou pis. I és que, quan hi van arribar, «només hi tenien una cuina i una taula amb quatre cadires», asseguren des de l'escola. La resposta de les famílies va ser ràpida i contundent, «i l'endemà ja havíem aconseguit tres llits, una nevera, roba i estris per a la cuina». La furgoneta per al transport del mobiliari la hi va aportar la brigada municipal a través de l'Ajuntament, «que també va col·laborar», apunta la direcció del centre.

Gairebé un mes després, el pis disposa d'unes mínimes condicions per viure, «tot i que encara hi faria falta un armari». Igualment, des de l'escola es manté la crida a la solidaritat, amb l'objectiu que l'Irma pugui aconseguir una feina, «que seria l'objectiu final d'un llarg procés que permetria a aquesta família poder-se arrelar definitivament al poble».

Irma Tkeshelashvili diu que li agradaria forjar-hi el futur perquè «aquí hi puc viure tranquil·la». S'hi sent bé, diu que els nens ja hi han fet alguns amics, i a més, «m'encanta la muntanya [de Montserrat]». Per a ells, la llengua encara és un handicap, i també l'alfabet, que és diferent. La mare es defensa com pot, però diu que el fill gran ja parla una mica d'espanyol. Confia que se'n sortiran.