06 de maig de 2019
06.05.2019

Callús viatja als seus orígens com a poble

Amb l'estrena de la Fira de les Filadores, la vila recorda la transformació en com és ara i el pes del treball de la dona a la fàbrica, fa 120 anys

05.05.2019 | 23:00
Eulogio Despujol, capità general de Catalunya (interpretat pel regidor de Sant Joan Jordi Pesarrodona), a la dreta, saluda autoritats i empresaris en una de les escenes d'ahir

Callús va viure ahir una doble transformació amb l'estrena de la Fira de les Filadores. D'una banda, el certamen reconduïa la fins ara Fira de Primavera, centrada en el comerç, cap a una proposta temàtica que, de l'altra, transportava el poble uns 120 anys enrere, fins al moment fundacional del Callús contemporani que va suposar la implantació de les fàbriques tèxtils a la vora del riu. Era una aposta arriscada de l'Ajuntament, que a banda dels comerciants buscava satisfer també els visitants amb algun atractiu afegit. I les primeres impressions recollides ahir eren bones, tant del públic assistent com dels paradistes, que van sortir al carrer i asseguren que amb aquesta fira es ven més que amb la de Primavera.

La carretera de Cardona va esdevenir el centre neuràlgic, on es va concentrar la trentena de parades de comerciants locals i de fora i les representacions teatrals, que van ser el principal reclam de la fira i situaven l'espectador al 1900. Va ser l'any que es va inaugurar la Fàbrica Nova, la darrera de les grans fàbriques tèxtils de Callús, després de les d'Antius, el Cortès i Cal Cavaller. La seva obertura culminava tres dècades de canvis radicals al poble, «que va quedar configurat tal com el coneixem ara», explica l'alcalde, Joan Badia.

De pagès a un nucli urbà

La fira d'ahir va servir per explicar la gènesi del Callús actual. I és que, abans de l'aparició de les fàbriques, ni tan sols existia com a tal. «Hi havia el barri dels Manxons», diu Badia, i on ara hi ha el nucli eren cases de pagès disperses. El poble es va anar formant a l'entorn de la nova carretera, que va canviar de banda i es va construir al marge est del riu, en paral·lel al naixement de les fàbriques i, a partir d'aquest punt, també de la farmàcia, el forn, la perruqueria, etc.

La culminació d'aquest creixement, al tombant de segle, es plasmava en les representacions de la fira, ben treballades però amb algunes deficiències en la sonorització. Guionitzades per CatEmocions, en aquesta primera edició es van preparar una quinzena d'escenes, que es van anar succenint l'una rere l'altra entre les 11 del matí i les 5 de la tarda en diferents indrets a l'entorn de la carretera, i seguint un ordre cronològic fins a la inauguració de la fàbrica i la posterior festa.

La posada en escena va implicar més d'un centenar de veïns del poble de Callús, una seixantena dels quals feien directament d'actors. «Ho hem volgut fer amb el màxim de rigor possible», explicava Josep Huguet, de CatEmocions, tot i que la fira va fer coincidir personatges coetanis que no necessàriament van ser a la inauguració real.

Personatges verídics i filadores

Ahir van desfilar i interactuar pels carrers de Callús l'aleshores bisbe de Vic, Josep Torras i Bages; el capità general de Catalunya, Eulogio Despujol; el seu nebot i amo de la Fàbrica Nova, Ignasi Maria Despujol; el diputat manresà que més tard seria un dels artífexs de la Lliga Regionalista Leonci Soler; el pintor Ramon Casas, o la sindicalista Teresa Claramunt. I tots ells al costat de les autoritats locals. Tot un popurri de personalitats que en les diverses escenes plasmaven els conflictes de l'època, entre empresaris i obrers, o entre els sectors més catalanistes i l'espanyolisme dolgut per la recent pèrdua de les colònies Cuba i les Filipines.

Tampoc no hi van faltar les filadores, a qui la fira vol fer un reconeixement. I és que, sobretot entre els anys 50 i 60, «cap al 80 per cent de les dones de Callús treballaven en una de les quatre fàbriques de filatura», assegura l'alcalde, Joan Badia, «i això vol dir que en cada casa hi havia com a mínim un sou, de la dona o de la filla, que provenia d'aquí». Diu que alguns homes també hi treballaven, «de manyans o remenant bales, però la majoria feien de pagesos o eren empleats en alguna de les quatre serradores del poble». Per tot plegat, insisteix que, durant un temps, «bona part de la base econòmica del poble era de les dones que treballaven de filadores a la fàbrica».

La Fàbrica Nova va ser l'última de les tèxtils de Callús que va tancar, l'any 1991, i actualment la nau serveix de magatzem i també de seu per a diverses empreses. Juntament amb la del Cortès, va ser la gran fàbrica del poble, amb uns 150 treballadors els anys més àlgids.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit

Calendari laboral i escolar

Calendari laboral 2019 a Catalunya

Calendari Laboral 2020 a Catalunya

Aquí pots consultar tots els dies festius a Catalunya i el calendari escolar 2019/20