Al final del 1996, l'Ajuntament de Sant Vicenç (llavors governat pel PSC) va adquirir per procediment d'expropiació uns terrenys de 15.000 metres quadrats al costat de les vies i de l'estació de Renfe, després d'arribar a un acord amb la companyia. En aquests terrenys -una part dels quals es van destinar el 2007 a la construcció de l'actual centre d'assistència primària (CAP)-, hi romanen encara diferents instal·lacions del que va ser l'època més daurada d'aquesta línia i d'aquesta estació en concret, alguna de les quals es considera una autèntica joia de la història del tren en aquest país. És el cas, principalment, de la giratòria, l'antiga plataforma que permetia a les màquines de tren de la línia Barcelona-Lleida canviar de sentit i de màquines, i una de les poques que es conserva a la xarxa ferroviària espanyola amb cabina per a la realització de les maniobres.

Ara, el consistori ha anunciat la intenció de preservar aquest element, que s'estava degradant ràpidament amb l'aparició de vegetació al seu interior que el malmetia. De moment, l'antiga estructura de ferro de 25 metres s'ha fet més visible a partir d'una primera acció de neteja i d'endreça de tot l'entorn, ja que, precisament, aquest i la resta d'elements que s'hi concentren seran un dels principals atractius de la Fira del Vapor, que Sant Vicenç celebra al llarg de tot aquest cap de setmana (vegeu desglossat).

A més, el consistori ha anunciat que també està ultimant els tràmits amb la Diputació de Barcelona per declarar la giratòria Bé Cultural d'Interès Local. Els visitants de la Fira del Vapor podran redescobrir aquesta estructura, avui i demà, agafant un trenet gratuït des de la plaça Clavé fins a l'estació de la Renfe cada 30 minuts.

De fet, enguany s'escau el 160è aniversari de la posada en servei de la línia ferroviària entre Terrassa i Manresa, que es commemorarà el dia 3 de juliol.

A banda de la plataforma de canvi de màquines, en el mateix espai també hi ha els topalls de formigó que complementaven aquesta instal·lació, un antic edifici destinat a allotjar els treballadors, un dels dos dipòsits elevats per a la càrrega d'aigua de les antigues màquines de vapor (l'altre es va enderrocar amb la construcció del CAP) i una via amb fossat.

L'estació de Sant Vicenç de Castellet (PK 309,6 de la línia Saragossa-Lleida-Manresa-Barcelona) té una llarga història, si bé actualment ha perdut l'esplendor que havia tingut uns anys enrere. L'estació de Sant Vicenç es va posar en servei amb l'arribada del tren a Manresa l'any 1859.

Però quan va tenir la màxima esplendor va ser a partir del 1917, quan la Compañía de Ferrocarriles del Norte decideix instal·lar-hi un dipòsit que prendrà encara més importància l'any 1929 amb l'arribada de l'electrificació a Manresa. Els trens hi arribaven remolcats per locomotores elèctriques des de Barcelona, però com que a partir de Manresa no hi havia electrificació calia canviar les locomotores per unes de vapor o dièsel. Com que a Manresa, com a conseqüència de les condicions topogràfiques, no hi cabia un dipòsit de locomotores, aquest es va construir a Sant Vicenç, el que el va convertir en un important nucli ferroviari ja que és on es feia el canvi de locomotora. Aquest fet també hi va dur un important moviment i implantació de treballadors de l'activitat ferroviària.