Es podria dir que el seu nas és com els ulls per als humans. Quan li ordenen seguir el rastre d'una persona, no para fins a trobar-la. El gos Labrador Xot és un expert en la recerca de desapareguts i el seu amo, el bomber de Moià Andreu Morera, l'ha entrenat perquè formi part del cos d'emergències. De fet, s'ha convertit en el primer gos bomber de la Regió Central i està preparat per participar en rescats.
Des que Morera, juntament amb el seu gos, ha entrat en la Unitat Canina, el mes de març, encara no ha participat en operatius de salvament, però sí que havia intervingut anteriorment en alguna recerca. «S'entrenava amb un grup de gossos de rescat d'Osona i per això he participat en alguna quan s'havia de buscar una persona en municipis de la zona», explica el bomber de Moià. Eren recerques que servien com a entrenament i per veure com reaccionava el Xot en casos reals. I és que el camí per arribar a ser gos bomber i guia de la Unitat Canina és llarg i s'ha de demostrar destresa, molta pràctica i passió per l'animal.
Morera forma part dels Bombers de Moià des del 2003. Des de petit ha tingut gossos com a mascota i sempre havia quedat bocabadat amb les actuacions dels gossos de rescat i la compenetració de l'animal i l'amo. «M'impressionava com els gossos buscaven, mentre que la resta de bombers que anàvem sense l'animal participàvem a cegues a la recerca. També considerava essencial la feina de les unitats canines en altres països en terratrèmols», explica. Per aquest motiu va contactar amb l'instructor de la unitat, que li va facilitar tota la informació per poder entrar a formar part de la Unitat Canina i el va advertir de les aptituds que havien de tenir el gos i el bomber guia per poder participar en rescats.
Al mes de març va haver de passar les proves, que, finalment, li van permetre accedir a unitat. «A part de l'examen teòric, n'hi una de pràctic que consisteix a trobar una persona que s'ha perdut en una zona rural, com si fos un cas real. Tenint en compte la modalitat en què m'he especialitzat, i part de la recerca pròpiament dita, vaig haver d'explicar com faria la recerca», destaca Morera. Ell i el Xot van superar l'examen.
La prova va ser la culminació d'anys d'entrenament en què ha tingut la col·laboració de molts veïns de la capital del Moianès. El Xot està amb ell i la seva família des que va néixer, fa quatre anys, i s'ha convertit en un més de la casa. Quan va complir els dos mesos i mig va començar a fer proves amb el gos i a formar-lo per convertir-se en un expert en recerques. «Les meves filles li van posar aquest nom perquè era el mateix del gegant de l'escola», explica. L'animal no viu al Parc de Bombers de Moià, sinó que és propietat del guia i, per tant, s'està a casa seva. «Ens l'emportem de vacances i tot. Per al Xot, els entrenaments i els casos reals són com un joc en què s'ho passa bé», emfatitza. El gos s'entrena tres o quatre cops per setmana i cada assaig dura unes dues hores.
Complicitat entre gos i guia
«S'ha de conèixer el gos i saber interpretar què està dient en cada moment perquè tot i que potser no troba la persona, sí que està donant informació», explica Morera. «Recordo el cas d'un home gran que va alertar que la dona havia desaparegut. El gos seguia el rastre però no marxava de la casa i tampoc trobava la dona. Al final vam trucar a la filla de la parella i ens va dir que la mare estava ingressada a l'hospital i el pare, que tenia Alzheimer, no ho recordava. El gos havia fet bé la feina», afirma.
Però per interpretar què diu el gos en cada moment hi ha d'haver una compenetració forta entre el guia i l'animal. «Són coses que no s'aprenen ni en un any, sinó a base d'entrenament i amb molt de temps», assenyala. Tot i que per als gossos, els assajos i les recerques reals són com un joc, el bomber de Moià, de 45 anys, assegura que molts cops l'animal nota a través de la corretja el nerviosisme i per aquest motiu s'ha d'anar amb molt de compte perquè el gos faci la seva feina tal com ho fa en els entrenaments.
El Xot pesa 32 quilos i és molt fort. «És un problema perquè molt cops corre i l'haig de tibar fort per frenar-lo i es pensa que s'ha d'aturar», explica. Tot i que l'estat físic del gos determinarà quants quilòmetre pots anar buscant un rastre, el bomber de Moià explica que «quan un gos fa més de cinc quilòmetres» ja s'ha de començar a dubtar si realment està seguint el rastre inicial, però tot i no tenir èxit en la recerca l'animal ha de tenir la seva recompensa.
«És bàsic el que anomenem la joguina, que és alguna cosa que agrada molt al gos. Al Xot, per exemple, li agrada menjar frankfurts, i només se li ha de donar en els entrenaments, i en les casos reals, un cop ha aconseguit trobar el desaparegut», indica. El dia que no té sort i no hi ha manera de trobar on és la persona, s'ha de donar igualment la recompensa perquè l'animal no es frustri i ja no vegi la recerca com un joc en què ha de participar per obtenir el seu frankfurt.
Totes les races de gossos es poden preparar per entrenar-se i esdevenir un gos bomber, però els trets físics el capacitarà per fer determinades tasques. «Un gos petit es pot introduir en estructures i d'altres caminaran més quilòmetres», diu. El Xot no és només un amic inseparable de Morera, sinó un company de feina indispensable.
