«Recordo el cas d'un home, que finalment van trobar mort, en què el gos va començar a rastrejar a casa del desaparegut, va passar per tot el poble, amb la gran quantitat d'olors que hi havia, fins a trobar-lo. O el cas d'una persona ofegada al pantà d'Oliana, fa uns 10 anys, després d'estar dos dies buscant-lo», explica el responsable de Tres Pins, Enric Bruch. A les instal·lacions, situades a un quilòmetre del poble, s'hi formen els grups de gossos de rescat de Creu Roja. És l'únic centre reconegut a tot l'Estat per l'organització on els animals es poden entrenar i, també, que acredita els voluntaris quan estan preparats per participar en operatius de salvament. Cada any aconsegueixen aquest reconeixement una vintena de gossos.
Si per ser voluntari és necessari tenir molt destresa i entrenar durant, com a mínim, dos anys el gos, per aconseguir la titulació de voluntari de gos de recerca de Creu Roja cal molt sacrifici. Cada diumenge al matí han de participar en els entrenaments que tenen lloc a Tres Pins i, com que és el centre de referència de Creu Roja, hi van propietaris, i els seus gossos, d'arreu de Catalunya. «Es tarda uns dos anys, com a mínim, a formar el gos perquè estigui preparat per participar en operatius de recerca. Fem dues convocatòries de proves a l'any», explica Bruch, que va impulsar la creació de Tres Pins fa més de 30 anys. Els exàmens consisteixen a simular una recerca, amb un temps límit de 40 minuts, al Port del Comte. «Anem en aquest indret del Solsonès perquè està a uns 1.800 metres d'alçada i és més complicat per a l'animal buscar la persona que simulem que ha desaparegut», explica. En la darrera convocatòria s'hi van presentar 14 persones i no totes van aconseguir el certificat de Tres Pins. De fet, el nivell d'aprovats és del 60% cada cop que hi ha un examen. La certificació no és vitalícia, sinó que els voluntaris han de passar cada dos anys una prova, i superar-la, per demostrar que els gossos continuen estan preparats per formar part d'operatius de rescat.
Hi ha molts operatius dirigits per Bombers en què acaben avisant els voluntari de Creu Roja perquè participin en recerques quan s'alerta de la desaparició d'una persona. I ho fan en cerques a tot l'Estat. Per aquest motiu, des de Tres Pins intenten tenir una xarxa àmplia de voluntaris, perquè sempre hi hagi algú disponible quan els cossos d'emergències i de seguretat requereixin l'olfacte dels gossos de recerca.
Falta de voluntaris
Fa un mes, el centre d'ensinistrament de gossos va fer una crida a través de les xarxes socials perquè no arribaven a les cinquantena de voluntaris. «Quan n'hi ha uns 50 i ens avisen des de Bombers, normalment trobem algú disposat a anar-hi, però, amb menys, és més complicat», explica Bruch. Amb la crida gairebé han assolit l'objectiu. Ara hi ha 46 voluntaris, però el responsable de Tres Pins intenta fer créixer la xarxa de propietaris de gossos de rescat. Esperen poder arribar aviat a la cinquantena, «però és clar que, com més siguem, millor podrà funcionar el grup», afirma el responsable de Tres Pins.
Una visita a les instal·lacions serveix per adonar-se que, a part d'un centre d'ensinistrament i una residència canina, és un homenatge als gossos de rescat. Només creuar la porta d'entrada s'hi pot veure un monòlit dedicat als gossos de Creu Roja que havien participat en operatius i que ja han mort. Un petit monument creat fa tres anys on consta el nom dels gossos, amb l'any de naixement i de mort. El record dels animals, en aquest monòlit, demostra que van ser molt més que una mascota.
