Entre l'elaborador del vi i el consumidor desapareixen els intermediaris en ocasions com la viscuda aquest cap de setmana al centre de Manresa. La Fira de Vi del Bages va exhibir en la seva segona edició a la plaça de Sant Domènec un notable poder de convocatòria i durant la jornada de dissabte i diumenge al migdia va aplegar ciutadans amb ganes de conèixer de primera mà les virtuts de les especialitats de la casa, és a dir, els caldos de la DO Pla de Bages. «Tu fas el vi i el dones al distribuïdor, que el porta a les botigues i als restaurants», va comentar Jordi Soler, del Celler Sanmartí de Sallent: «I no saps què n'opina la persona que se l'acaba bevent. Avui, això no ha passat perquè hem parlat directament amb la gent».

La necessitat de créixer sense presses, l'aposta pel cultiu ecològic i la definició d'una identitat pròpia són els trets característics del treball que porten a terme els cellers de la denominació d'origen Pla de Bages. Les empreses vinícoles del territori també miren a l'estranger, però de reüll i sense perdre-hi el son.

Des de fa uns anys, és provat l'èxit de la Nit de picapolls que se celebra al parc de la Seu, al costat de la basílica gòtica que senyoreja la ciutat de Manresa. És la varietat que dona caràcter a la DO, però al projecte li faltava baixar a peu de carrer i apropar sense filtres els vins i els elaboradors amb els potencials clients: la solució va ser l'any passat crear una fira que també suma un espai gastronòmic al qual se li vol donar cada cop més relleu perquè, com expressava amb nitidesa el president del col·lectiu, Joan Soler, «no hi ha vi sense menjar».

Anna Berenguer, del Celler Cooperatiu d'Artés Artium, tenia sobre el mostrador una combinació de noves anyades de vins consolidats, com l'espectacular Roques Albes del 2017, en paraules seves, «molt golós al final de la boca». Berenguer va afegir que «la fira és idònia per promocionar els nostres productes», alhora que reconeixia que el punt fort de la cooperativa és el picapoll jove.

El celler artesenc fa una producció anual de 70.000 ampolles de cava i 70.000 de vi -«havíem arribat a fer-ne cinc milions, eren altres temps»- que es ven «gairebé tota a Catalunya. El percentatge de vendes a l'estranger, en països com Dinamarca, Alemanya i la Xina, és del 2 %».

Josep Gibert, de Cava Gibert, l'únic celler de la DO especialitzat exclusivament en el cava, va valorar que la fira «té molt èxit i ja està arrelant» gràcies a activitats com els tastos a primera línia de carrer. Gibert va destacar, com altres companys d'ofici, que la Nit dels picapolls ja està consolidada i calia buscar un lloc més a prop de la gent per donar-se a conèixer més: «La plaça Sant Domènec és un bon lloc, i el conjunt està molt ben decorat». El celler elabora cava des del 1920, quan va inaugurar la saga l'avi de l'actualitat responsable: «L'any vinent complirem el centenari i tenim preparat un reserva especial».

Pas a pas sense presses

Precisament Gibert aportava una de les claus que defineix la identitat del treball que fan els cellers de la denominació bagenca. El sector del cava a Catalunya es constitueix tant per grans firmes com per una extensa gamma de segells mitjans i petits: un dualisme que genera no poques tensions i que desemboca sovint en el debat sobre la qualitat del producte.

«Nosaltres apostem pels reserves i els grans reserves, els caves de més envelliment, que estan més en contacte amb les mares, amb llargues criances», va explicar Gibert: «Cada any treiem 40.000 ampolles i venem sobretot al Bages, però també a Barcelona i Girona». La dificultat per al cava català d'entrar en el mercat espanyol és prou coneguda, i «sortir a l'estranger no ens preocupa, perquè si treballes bé aquí ja n'hi ha prou». En aquest sentit, Gibert assegura que «si fas créixer molt el volum, pots arribar a perdre la qualitat».

En una situació ben diferent es troba el Celler Sanmartí. «Tenim més de mil anys d'història», apunta Jordi Soler: «El document notarial més antic del mas de Sanmartí és de l'any 996, i sabem que ja hi havia vinya». Després de molts segles de producció, però, la industrialització va acabar matant l'activitat vinícola i «als anys 60 es van arrencar els últims ceps».

La història, però, es va reprendre el 2014 tornant a posar les varietats antigues, i aquest cap de setmana deixaven tastar tothom qui portava el corresponent tiquet el 1018 negre del 2016, el 1018 blanc (2017) i el Satèl·lit (2015). «Les nostres vendes se centren en el mercat català», va afirmar: «I tenim ganes de sortir a l'estranger, però ara per ara treiem entre 8.000 i 10.000 ampolles. Tenim 7 hectàrees plantades i 2 més arrendades sota el Collbaix de vinya vella de macabeu i sumoll. Quan totes donin el cent per cent ens plantejarem arribar a les 30.000 ampolles i sortir a fora. De moment, però, volem ser forts al Bages i créixer a Catalunya».

Producte ecològic

El mateix Soler va explicar que «cada cop més es treballa l'elaboració ecològica, perquè la gent pregunta i s'hi interessa. A fora, és bàsic oferir producció ecològica: si no ho fas, en mercats com el del nord d'Europa o el nord-americà no vens». Al seu parer, la DO Pla de Bages transita per aquest camí: «És el futur».

Josep Gibert també indica que «el tema ecològic es treballa cada cop més, perquè hi ha una sensibilitat creixent». Tot i això, alerta contra la frivolització del concepte perquè «la mateixa fermentació produeix sulfur». El productor artesenc afegeix que «nosaltres podem dir que el nostre producte és molt natural».

Aliens -o no- a aquestes ocasions, els visitants van conèixer gràcies a la fira experiències vitivinícoles molt properes com la de Collbaix Celler el Molí. Josep Maria Claret, un dels dos socis de la firma, va comentar que «la gent ens està demanant els dos Sagals blancs», alhora que feia un cant a la importància del vi del Bages. «De cara a l'estiu, volem promocionar els vins frescos, que ajuden a fer passar la calor», va matisar.

Collbaix exporta «el 15 %, una xifra que, ara per ara, està bé. A mesura que anem creixent anirem veient si podem incrementar aquest volum. Al Bages hi ha el que hi ha, i no podem agafar grans mercats de fora perquè no hi ha prou producció». Un comentari que no neix de la resignació sinó de la satisfacció de veure que «la DO no ha parat de créixer i ara viu un moment d'esplendor. Som coneguts arreu de Catalunya». El celler elabora des del 2006, després d'haver recuperat la vinya als 90.

Al capdavall, del que es tracta és de tenir identitat pròpia. «Hem de fer com els francesos i demanar els nostres vins», va afirmar, convençut, Josep Oliveras, del Celler Cooperatiu de Salelles: «Abans, anaves a un restaurant i demanaves un Rioja. Ara ja no és així». Tot i que no és la principal ocupació de l'empresa -ara el gruix se l'endú el pinso ecològic- «mai no hem deixat de fer vi i ens agrada molt la fira perquè aquí la gent fa conversa, es troba i conviu».