L'exregidor socialista i actual ànima d'Alternativa x Sant Joan, Jordi Solernou, esdevindrà amb tota probabilitat dissabte l'alcalde del segon municipi més gran del Bages. Serà el cinquè alcalde de Sant Joan des del restabliment de la democràcia. A hores d'ara, però, encara no és clar quins suports tindrà. Ni si al govern local hi haurà més integrants que els cinc obtinguts el 26 de maig passat per aquesta formació sense adscripció nacional. Solernou porta els contactes amb extremada discreció després que no es consolidés la voluntat inicial de tirar endavant el pacte de l'aspirina, una aliança amb la qual el candidat pretenia evitar-se maldecaps integrant a l'equip de govern els caps de llista de la resta de formacions amb representació electa, excepte el de Ciutadans.

El mapa postelectoral santjoanenc ha quedat més fracturat que mai (sis grups -Alternativa, PSC, ERC, Junts, Compromís, Ciutadans- per a 17 regidors: 5-3-3-3-2-1). I els recels que hi ha entre integrants de diverses de les candidatures són més que evidents. L'històric, el passat, juga un paper determinant en qualsevol negociació i en l'establiment d'eventuals acords. Però el que és cert és que no s'ha entès de cap manera la proposta llançada des d'Alternativa x Sant Joan en l'única ronda de converses globals feta després dels comicis.

La formació més votada va oferir a les quatre formacions amb dos o més regidors (C's quedava exclosa de la proposta) formar un govern de concentració amb la suma dels cinc regidors d'AxSant Joan i un regidor (normalment el cap de llista) de PSC, ERC, Junts i Compromís. El resultat seria una majoria de nou regidors que hauria de permetre avançar certs projectes (i és en aquest punt que les formacions que haurien d'acceptar la proposta no tenen clar quines són les línies mestres d'Alternativa x Sant Joan), alhora que es concedia un marge de maniobra suficient per a la resta de regidors de poder evidenciar eventuals discrepàncies o posicionaments diferents del del grup majoritari. «Però, com vols fer oposició a un company que està dins el govern?», es demana una de les fonts consultades. I encara una altra, d'un partit diferent, manté que «el que es demanava implícitament és que la resta de regidors es dediquessin a fer de claca».

Com a mínim ERC, Compromís i Junts -que ha passat de tenir la majoria, inclosa l'alcaldia, en l'actual mandat, a quedar amb la meitat de regidors (de 6 a 3) i des del primer moment va tenir clar que li tocava estar a l'oposició- van rebutjar diametralment l'oferiment, el pacte de l'aspirina. Una solució que la majoria de consultats consideren kafkiana i el refús de la qual donaria ales a Alternativa x Sant Joan per intentar governar en solitari i en franca minoria. I és que Solernou, exregidor socialista, i el seu equip, ple de membres de l'antiga Convergència com la regidora electa Montserrat Jové, van obtenir un molt bon resultat, però cinc edils queden lluny dels nou que marca la frontera de la majoria.

Les dificultats, els recels

La gestació de pactes no és gens fàcil vista la fragmentació i l'històric. Les urnes haurien mostrat una clara voluntat de donar a Solernou, un empàtic empleat de farmàcia involucrat en mil històries socioesportives, l'oportunitat de ser alcalde. Del 2003 al 2009 ja va ser regidor al costat d'Ezequiel Martínez, que llavors el tenia com un hipotètic delfí i amb qui al final va partir peres. D'aquí que una entesa amb Compromís, formació que ha passat de quatre a dos regidors i amb la qual simpatitza l'històric exalcalde, no seria fàcil més enllà de coincidències o diferències programàtiques i de prioritats que els actuals dirigents del grup que barreja Iniciativa amb MÉS no saben discernir.

Tampoc no és senzill -per no dir que és impossible- un intent d'acostament d'Alternativa a Junts. La formació liderada per Solernou se sustenta, sobretot, en antics convergents, companys de viatge durant un temps de l'alcalde sortint Gil Ariso i dels nous convergents amb els quals van governar el mandat 2011-2015 abans d'acabar enfrontats. L'esmentada Jover i Ramon Marquillas, actuals components d'Alternativa, més Agustí Roy, fora de les llistes, serien exemples d'aquells adversaris-des-de-dins que el darrer mandat municipal s'han quedat a casa enfadats amb els nous PDeCAT, però que quan han tornat a sortir al carrer han generat la caiguda d'Ariso, Ignasi Lladó, Laura Vilanova, Eduard Mata i companyia.

I els mateixos vells convergents (Domènec Clotet, regidor la primera legislatura democràtica, en seria un altre exemple encara que més moderat que Jover o Roy, alhora que pare de l'electe d'Alternativa Adrià Clotet) tampoc no tindrien gaire bona sintonia amb ERC. Menys encara des de l'experiència del 2011-2015. Per teòrica ideologia nacional, Alternativa hauria deixat al marge Ciutadans, que tindrà com a representant al consistori María Luisa Ramos. No es pot obviar, però, que hi ha bona sintonia personal entre Solernou i el número 2 de Cs i home fort de la formació al poble, el també exregidor socialista Fermí Torres.

També van coincidir en els governs municipals socialistes el més que probable futur alcalde i la regidora electa del PSC Paquita García. I és que, asseguren les fonts consultades, no es pot donar per tancat un possible acord, explícit o implícit i que potser no es visualitzarà del tot aquest dissabte, entre Alternativa i el PSC de la jove senadora Èlia Tortolero.

És cert que entre els cinc regidors dels uns i els tres dels altres, després d'un notable creixement socialista, no asseguren encara la majoria. Però en temes puntuals, com ara el pressupost, podrien rebre el suport des de fora de Cs. O aquest és un escenari plausible mentre les converses, fora de la primera i única roda de domini públic, transcorren en aparent silenci. Jordi Solernou no amaga que molt probablement serà alcalde dissabte després del punt del migdia. Com? També admet que no hi ha res lligat. Almenys, no del tot.