El castell de Castellcir (Moianès), o castell de la Popa, ha entrat a la Llista Vermella del Patrimoni per l'estat de «degradació» i «abandonament» en què es troba, segons Hispània Nostra, l'associació espanyola per a la defensa del patrimoni cultural i natural, artífex de la llista.

Aquest monument del segle XI, de titularitat privada, està «en perill d'ensorrament en algunes zones», segons aquesta entitat, que ha denunciat que l'edifici ha perdut totes les cobertes i pisos interiors, excepte la volta de mig punt de la torre principal i la volta de la capella. L'associació ha assegurat també que part de les muralles s'han esfondrat i que «es veuen clars elements de basta consolidació perquè els murs no s'ensor-rin». Amb aquest monument ja són 15 els enclavaments catalans inclosos a la Llista Vermella del Patrimoni

El castell de Castellcir és un conjunt fortificat d'origen romànic, ubicat totalment sobre una roca en forma de vaixell i compost per una torre principal (única entrada) i una sèrie d'edificacions annexes de diferents èpoques que formen el conjunt principal, el qual consta de planta, dos pisos, muralles perimetrals i la capella de Sant Martí de la Roca.

La primera prova documental que es té del castell amb el nom de Castellcir figura en un document del monestir de Sant Benet de Bages datat del 1014, encara que es té constància de l'existència de la fortificació amb anterioritat sota el nom de castell de Tenes.

A partir del segle XI la família dels Castellcir el regenta vinculat com a vassallatge al monestir de Sant Benet de Bages, però a partir del segle XII el castell canvia la seva vinculació religiosa cap al monestir de Santa Maria de l'Estany, amb motiu de l'encreuament del llinatge amb la família dels Òdena.

El 1294, el castell va ser assaltat per les tropes de Jaume II dins les disputes entre la casa de Montcada i el bisbe de Vic, ja que els Castellcir eren del bàndol dels de Montcada. El 1300, el castell va ser reconstruït, però aviat els seus senyors van entrar en conflicte amb els Centelles, que el 1349 el van arrabassar al llinatge Castell-cir. Gilabert de Centelles va comprar el domini de l'enclavament a la corona el 1363 per 3.000 sous, però el va acabar venent als Bell-lloc, els quals el van vendre al seu torn als Planella el 1383.