ERC ha passat de tenir un representant dels partits judicials de Manresa, Igualada i Berga a la Diputació de Barcelona a tenir-ne tres. I Junts x Catalunya viu, en aquestes terres d'interior, el procés a la inversa. El decreixement també és una relació que passa de tenir 3 representants a tenir-ne 1. Però ni els uns ni els altres no sembla que el proper dia 1 de juliol, quan en principi es podria constituir el ple de la Diputació, puguin governar.

La Catalunya Central tot sembla indicar que hi perdrà pes. Ara, la presidència era d'un polític d'Igualada, Marc Castells (Junts), i la vicepresidència per a l'alcalde de Moià, Dionís Guiteras (ERC). I en el cas d'aquest territori les possibilitats de tenir un diputat passen per aquestes dues formacions, que són les que van tenir millor resultat a les municipals. De la resta de grups a la Diputació no n'hi ha representació de les zones del Bages, Berguedà o Anoia.

Les dues formacions han fet govern en el darrer mandat, però en la situació actual de les negociacions per aconseguir el control de la preuada Diputació de Barcelona en el proper mandat tot sembla indicar que, en els propers quatre anys, passaran a l'oposició. PSC (16) i En Comú Guanyem (5), reeditant el pacte de l'Ajuntament de Barcelona, amb el suport de Ciutadans (4), sumarien 25 diputats i quedarien a un de la majoria absoluta. Es podria fer un altre bloc de 24 format per ERC (16), Junts (7) i Tots per Terrassa (1). Els dos diputats del PP podrien decantar qualsevol grup, però no sembla que puguin donar suport a l'independentista.

Els partits renoven les cares a l'ens provincial a les comarques d'interior. Els tres representants d'ERC que seran diputats són Dionís Guiteras, alcalde de Moià i vicepresident de l'ens provincial, Mireia Besora, exalcaldessa de Capolat, i l'anoienca Maria Sayavera, nova alcaldessa d'Òdena. Per part de Junts x Catalunya serà Josep Tarín, alcalde de Talamanca, que substitueix en el càrrec Valentí Junyent, que els propers 12 mesos serà alcalde de Manresa.

Els partits judicials no s'avenen exactament amb els límits comarcals. I la distribució de diputats s'assigna justament a partir dels resultats de les formacions en els seus partits judicials. Per això entre el Moianès i el Bages hi ha dos diputats. I el Moianès, per exemple, a part de Dionís Guiteras podria tenir un segon diputat, dels municipis que són d'altres partits jurisdiccionals (només 6 dels 10 municipis són del partit judicial de Manresa).

La Diputació de Barcelona té 51 diputats. Aquests, obligatòriament, són també regidors o alcaldes perquè és a través de les eleccions municipals com es determina quins dels electes de cada municipi ocupen un lloc de diputat.

Aquesta darrera setmana, Junts i ERC han tancat el període de designació de representants.

La distribució dels diputats depèn del nombre de residents de cada partit judicial, i això fa que en una comarca demogràficament més gran com és el Bages hi hagi dos diputats per triar, mentre que en una altra de menys població, com el Berguedà, només se'n tria un. A la demarcació de Barcelona es divideix en 14 partits judicials, a partir dels quals s'escullen el total de 51 diputats. El partit judicial amb més diputats és el de Barcelona (18), seguit de l'Hospitalet de Llobregat (6), Sabadell (4). Terrassa (4), Granollers (3), Mataró (3), Sant Feliu de Llobregat (3), Manresa (2), Arenys de Mar (2), Vic (2), Berga (1), Igualada (1), Vilafranca del Penedès (1) i Vilanova i la Geltrú (1).

A part dels diputats esmentats anteriorment, el candidat d'ERC per a la Diputació de Lleida és Albert Bajona, que ja ho era també en el mandat passat. I per les ter-res d'Osona, el candidat dels republicans és un altre vell conegut de la política de la Catalunya Central, Jordi Fàbrega, que durant un període legislatiu va ser també el delegat del Govern de la Generalitat a la Catalunya Central.

La sessió de constitució, presidida per una mesa d'edat integrada pel diputat de més edat i el de menys, haurà de triar el president. El candidat a la presidència pot ser qualsevol dels diputats i ha d'obtenir el suport de la majoria absoluta en primera votació o la majoria simple en la segona.

En els sectors de Junts i d'ERC no es respira gaire optimisme sobre les possibilitats de governar. Aquesta setmana, Celestino Corbacho va dir que tornava a la disciplina de Cs perquè li havien promès un càrrec a la Diputació.