Diumenge és el dia D. En aquest cas, D de definitiu. El 30 de juny del 2019 és la darrera data que es va marcar amb vermell al calendari, i ara sí que sense marxa enrere, sense més pròrrogues. Diumenge es posa el punt final a més de quatre dècades de creixement continu i imparable del runam salí del Cogulló de Sallent. La realitat, però, és que des de fa uns dies que ja no s'hi està aportant material i que l'empresa explotadora, ICL Iberia Súria&Sallent, té previst fer ja dissabte, 29 de juny, un acte formal i públic de finalització dels abocaments.

Però cal tenir present que el que passarà aquest cap de setmana, més que no pas com un punt final, s'ha d'entendre com un punt i a part. D'una banda, perquè els runams salins del Bages encara tindran continuïtat activa en el runam del Fusteret, a Súria, ja que en aquest cas s'hi continuarà abocant (serà l'últim que es clausurarà). Però també, i aquest és l'aspecte clau, aquest 30 de juny serà un punt i a part perquè l'activitat ha de tornar al Cogulló, no pas per seguir-hi abocant sinó, precisament, per revertir la situació generada des de fa més de quaranta anys, per començar a extreure'n la sal acumulada fins a l'eliminació d'aquesta muntanya artificial, restabliment que es calcula per a d'aquí a uns 50 anys.

De fet, pel que s'ha anat desprenent en els darrers mesos i, sobretot, a partir de l'aprovació per part de la Generalitat del pla de restauració del Cogulló presentat per l'empresa, el treball de reducció progressiva del dipòsit del Cogulló podria començar d'aquí a cinc o sis anys. A l'entorn del 2025.

Primer, la Botjosa

D'acord amb el pla de restauració proposat per ICL Iberia Súria&Sallent i beneït pel govern català, i també atenent al Pla Director Urbanístic de la Mineria del Bages (aprovat la tardor passada), el procés de restauració es començaria pel de la Botjosa de Sallent. Un dipòsit salí que es va utilitzar per abocar-hi la sal i el material de rebuig provinent de l'extracció de la potassa abans que s'habilités el del Cogulló, i que està inactiu des de la dècada dels 70, quan la que llavors n'era l'empresa explotadora, Potasas Ibéricas (titularitat de l'Estat), el va tancar definitivament.

Aquest dipòsit, situat al costat de la planta de tractament del mineral de Sallent i de la colònia de la Botjosa, es calcula que conté uns 4 milions de tones de material, i fa uns mesos l'empresa ja hi va dur a terme sondejos per programar aquesta explotació i restauració.

Després de l'obtenció prèvia dels permisos necessaris per començar-hi a actuar, que l'empresa calcula obtenir al llarg de l'any que ve, es preveu que els treballs de restauració d'aquest dipòsit s'allarguin durant un temps aproximat de cinc anys.

El nou col·lector, peça clau

Un cop entri en funcionament el nou col·lector de salmorres amb una capacitat ampliada (infraestructura que s'hauria de materialitzar al llarg d'aquest període), es podrien arribar a compatibilitzar els treballs de restauració del runam de la Botjosa amb l'inici de les tasques d'explotació i retirada de material del del Cogulló. És entre tots dos dipòsits que es calcula aquest termini de mig segle per materialitzar la restitució completa de l'espai que ara ocupen les muntanyes salines.

Segons consta en els plans de restauració, el ritme d'explotació, un cop es posi en servei el nou col·lector (que és una peça clau perquè tot aquest engranatge funcioni) i la resta d'infraestructures previstes, arribarà a situar-se per sobre del milió de tones anual. Si tenim present que els darrers càlculs estimen que el Cogulló està format per uns 48 milions de tones de material, el càlcul temporal és fàcil de fer.

Per poder restaurar aquesta muntanya artificial se n'ha d'extreure la sal i, posteriorment, tractar-la perquè pugui ser comercialitzada. Per fer-ho, s'utilitzarà un sistema, tipus fresadora, que permetrà gratar la superfície del runam i retirar-ne la sal.

Aquest sistema, amb els matisos i les diferències tecnològiques que calgui, és el que es va fer servir l'empresa Ercros durant pràcticament una dècada al runam vell de Cardona, fins que hi va cessar l'activitat a final del 2017.

En aquest antic dipòsit (d'unes dimensions molt inferiors a les del Cogulló, i on es calcula que ara hi queden uns 4,5 milions de tones) es va començar a extreure mineral des de la part superior gratant amb una fresadora i baixant gradualment els nivells formant terrasses.

Al runam de Sallent, la sal que se n'extregui es portarà dissolta fins a la planta de producció primària, on se n'iniciarà el tractament. D'aquí, el que es preveu és que una part sigui comercialitzada, mentre que la resta es canalitzarà fins al mar mitjançant el col·lector de salmorres.