L'eruga del boix, convertida ja en papallona, ataca amb força els boscos i parcs i jardins del Bages. Es tracta d'una espècie invasora que s'alimenta només d'aquest arbust i pot arribar a provocar-li la mort. Tot i que segons les dades del departament d'Agricultura recollides el mes de març, abans que explotés la plaga, només es tenia constància de cinc municipis afectats (Navàs, Gaià, Avinyó, Manresa i Castellfollit del Boix), en els darrers mesos s'ha estès per gran part de la comarca, on avança amb molta rapidesa procedent del Moianès i el Berguedà, on ja està establerta.

El departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació ha elaborat un Pla d'Acció amb una sèrie de mesures que permetran conèixer millor la plaga i les mesures de control més efectives. Segons el cap del Servei de Sanitat Vegetal, Jordi Giné, «ara l'eruga ja és papallona i s'escampa amb més facilitat i és difícil que quedi cap municipi del Bages que no estigui afectat».

Giné apunta que el problema de la plaga, que es va detectar per primer cop a la Garrotxa i ha anat avançant cap aquí, és que no té enemics naturals coneguts i «l'única fórmula efectiva per controlar-la a nivell natural seria amb insectes depredadors parasitaris i, de moment, no hi són». En parcs i jardins, apunta el tècnic, «es pot controlar fàcilment amb un insecticida autoritzat», però el gran problema és a les zones forestals.

El departament d'Agricultura està treballant, conjuntament amb el de Territori i Sostenibilitat, l'Ajuntament d'Olot, el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Gar-rotxa i altres entitats, per intentar minimitzar els efectes de l'eruga defoliadora del boix. Les accions al medi natural se centren en la caracterització de la població de la plaga, el seguiment de la seva dispersió a càrrec dels Agents Rurals i la valoració del grau d'afectació amb una periodicitat anual.

El control efectiu de la papallona del boix en l'entorn natural és, per ara, inviable, tal com demostra l'experiència d'altres països europeus que s'han vist afectats. L'única solució en l'àmbit forestal són els tractaments amb productes biològics com el Bacillus thuringiensis, assegura Giné, però la capacitat reproductiva de la papallona faria necessària una actuació continuada amb l'agreujant que no és un problema puntual sinó molt estès en el territori, tenint en compte que de boix n'hi ha a tot Catalunya, especialment a la meitat nord.

El guia d'espais naturals bagenc Esteve Padullés constata també que la plaga «va avançant i, de moment, és imparable» mentre no surti un depredador. Creu que hi haurà «una reculada potent del boix», tenint en compte que la seva capacitat per rebrotar és limitada i un any «eixut» com aquest no hi contribueix. Ara, diu, la plaga està «en fase expansiva».

A més, a diferència de la processionària del pi, que té una sola generació i «amb un únic tractament és suficient», l'eruga del boix en pot tenir dues o tres, «i això ho complica», assegura Giné. L'avantatge, però, és que els fils que fa l'eruga per desplaçar-se d'un boix a un altre «no són urticants, ni fan cap mal a les persones». Aquest lepidòpter es menja les fulles del boix i el deixa esquelètic «però si no en troba inclús rosega les branques». És, per tant, molt voraç.

La plaga «s'estén com una taca d'oli i a mesura que hi va havent població la papallona busca boixos nous per alimentar-se». Això fa preveure que s'estendrà a totes les zones de Catalunya on hi ha boix natural. «De moment, no hi ha cap solució a curt termini», tot i els estudis que s'estan duent a terme. «Arribarà un moment, com totes les plagues, que s'estabilitzarà una mica però aquests primers anys està fent molt mal», diu Giné.