El 30 de juny del 2017, just sobre la campana, el jutge de la secció tercera de la sala contenciosa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) resolia donar a ICL un any de pròrroga per als abocaments al runam del Cogulló, prorrogable a un segon any si la companyia complia amb els compromisos que havia adquirit, com a compliment d'una sentència judicial sobre la base de la qual s'havia posat data de caducitat a aquesta muntanya artificial. Finalment, l'empresa minera ha pràcticament esgotat el període de gràcia concedit (tenint en compte que ja fa uns dies que no hi aboca), i el que es pot afirmar ara com ara és que al llarg d'aquest temps extra el dipòsit ha acabat incrementant el 3,3% la quantitat de material que contenia quan se li va concedir.

I és que al llarg d'aquests dos anys ICL ha portat fins al runam sallentí 1,6 milions de tones de material, que fan que en la finalització de la seva vida activa hagi acumulat uns 48 milions de tones, segons càlculs facilitats per la mateixa empresa. Per donar-hi volumetria, parlem de 27,1 milions de metres cúbics de muntanya, que (per tenir una referència) permetrien omplir fins a 135 vegades el llac del parc de l'Agulla de Manresa. El Cogulló que queda ocupa una superfície de 48 hectàrees (9 estadis del Barça), té una alçada des de la base, que ICL situa en un total de 140 metres, i finalment s'ha assolit una cota de 523 metres sobre el nivell del mar.

Com a mesures alternatives per aconseguir que li fos concedida aquesta pròrroga de dos anys que ara s'acaba, ICL va presentar un pla amb quatre mesures complementàries principals per reduir al màxim l'aportació de material al dipòsit. En concret, al llarg d'aquest temps s'ha estat transportant material amb camions al runam del Fusteret de Súria, s'ha incrementat el triatge de l'excedent dins mateix de les galeries, de manera que s'aportés menys residu a l'exterior, s'ha optimitzat l'ús del col·lector de salmorres (de manera que se n'ha evacuat més quantitat cap al mar) i, a més, ara fa un any es va posar en marxa la planta de purificació de sal. Aquesta instal·lació, ubicada al complex de Sallent, el que fa és rebre sal bruta (barrejada amb fangs i altres materials) provinents de l'activitat d'extracció de la potassa i és purificada mitjançant un doble procés de rentat (amb salmor-res) i centrifugat, i el pas per un assecador. Ara treballa amb mineral provinent directament de l'activitat extractiva, de manera que el que s'ha aconseguit des que es va posar en marxa és que una part ja no anés a parar al runam del Cogulló. En el futur, tractarà el mineral provinent dels dipòsits. Aquesta planta de purificació de sal es va posar en marxa amb una capacitat productiva de 50 tones l'hora i 450.000 tones anuals, i en aquell moment l'empresa va concretar que entre el 2021 i el 2022, quan ja treballarà a partir del mineral acumulat en els dipòsits i s'espera que ja estigui a punt el nou col·lector de salmorres, aquesta producció es duplicarà fins a arribar un milió de tones anuals. La pròrroga dels abocaments al Cogulló es va sol·licitar pel retard de l'obertura del túnel de Cabanasses, que és la pedra angular sobre la qual es basteix el futur creixement econòmic de l'explotació minera al Bages, i que ha de permetre l'expansió de l'activitat a Súria i el tancament i progressiu trasllat de la de de Sallent i Balsareny. El túnel es preveu posar-lo en servei el segon trimestre del 2020.