La comarca del Bages és un exemple de territori que podria assumir el 100% del seu autoconsum tèrmic industrial amb biomassa forestal procedent dels seus boscos. Així ho posa de manifest un estudi elaborat per la Diputació de Barcelona i el Clúster de Biomassa de Catalunya. Segons el treball, el 20 % de la demanda tèrmica del teixit industrial de la demarcació de Barcelona pot ser cobert, de forma sostenible, amb biomassa forestal procedent dels boscos del territori.

L'estudi posa com a exemple significatiu de les possibilitats d'ús d'energia tèrmica procedent de biomassa forestal la comarca del Bages, en la qual el consum tèrmic industrial, que és de 362.686 MWh/any, permetria consumir en menys de dos anys tot el combustible forestal que cal extreure de les seves zones estratègiques de prevenció d'incendis, a la vegada que crearia 245 llocs de treball entre directes i indirectes. En aquest sentit, el Bages seria un exemple de territori que assumeix el 100% del seu autoconsum tèrmic industrial.

Si aquestes xifres es posen en context més ampli, les dades aporten que els incendis forestals del 1994 i 1998 a la comarca del Bages van ocasionar la pèrdua directa de més de 15.000 ha forestals, l'emissió de més de 130.000 tones de CO2 a l'atmosfera i una despesa posterior en restauració dels ecosistemes forestals de més de 15 milions d'euros.

Davant d'aquestes xifres, la Diputació de Barcelona i el Clúster de la Biomassa de Catalunya han promogut un conveni que ha de permetre materialitzar aquest 2019 un exemple real d'implantació de zones estratègiques de gestió per la prevenció d'incendis forestals vinculades al consum responsable de la indústria tèrmica local, a més de realitzar el suport tècnic i logístic necessari per al projecte i finalment, desenvolupar una guia pràctica per a la implantació d'aquest tipus d'acords de compra responsable dirigida al sector industrial.

L'estudi afirma que a les zones estratègiques de prevenció d'incendis forestals, i que representen el 15% de la superfície boscosa de Catalunya, podrien cobrir la demanada d'energia tèrmica per a les industries locals, especialment en sectors d'un elevat consum energètic com ara l'agroalimentari, el paperer o el químic.

D'acord amb l'estudi, els boscos catalans disposen d'un volum acumulat de biomassa de 151.492.338 m³, un 22% més que fa 15 anys a causa del creixement natural de la superfície forestal. Aquest potencial energètic és també determinant en la virulència dels incendis forestals que es produeixen, fet que es també rellevant en els costos de l'extinció. D'aquí que l'explotació forestal i la utilització de la biomassa com a font energètica té una incidència directa en la lluita contra els incendis.

L'informe també posa de manifest que la biomassa és l'energia més competitiva en el sector tèrmic, especialment per a la producció d'aigua calenta i vapor industrial.

Aquest factor competitiu, a banda d'un estalvi econòmic important davant d'altres fonts energètiques, especialment els combustibles fòssils, també és especialment rellevant pels seus beneficis mediambientals i per poder compensar emissions de CO2 a la que estan sotmeses determinades indústries.

L'estudi destaca que l'augment de les temperatures, juntament amb l'ampliació dels períodes de sequera, fa incrementar notablement el risc de generació de grans incendis forestals com els ocorreguts recentment a Grècia i Portugal.

La demarcació de Barcelona és una de les regions de la conca mediterrània amb major risc. Es concentren en un mateix espai una extensa superfície forestal, tant sols superada en percentatge per Finlàndia i Suècia, i una població de 5,6 milions d'habitants.

En aquest context, la prevenció d'incendis és una prioritat per la Diputació de Barcelona i cal afrontar-la amb una visió transversal que integri tots els aspectes socials i econòmics que interactuen amb el risc d'incendi i la seva capacitat de propagació.

Des del manteniment d'una xarxa bàsica de punts d'aigua per actuar durant l'emergència, fins a la promoció i manteniment de les activitats agrícoles i forestals que tradicionalment han contribuït al control del combustible i el manteniment d'un espai en mosaic agroforestal altament defensable i contraposat a l'actual.