La minera ICL ha oficialitzat aquest dissabte al matí el punt i final als abocaments al runam del Cogulló. Després de més de quatre dècades de creixement incessant, aquesta enorme muntanya artificial ha deixat d'augmentar a l'espera que s'iniciï el seu decreixement, cosa que podria passar, aproximadament, a partir del 2025. En l'acte al cim del Cogulló, on hi havia diversos representants del teixit socioeconòmic i polític bagenc, hi han intervingut el conseller delegat d'ICL Iberia Súria&Sallent, Carles Aleman, el conseller de Territori de la Generalitat, Damià Calvet i el nou alcalde de Sallent, Oriol Ribalta.

En les seves paraules Aleman ressaltava que el Cogulló «s'ha convertit en una imatge icònica» i alhora «controvertida» del paisatge bagenc però assegurava que la «gestió del dipòsit és la millor que hem fet mai i creiem que és la més avançada d'Europa». I tot i que hi ha un pla traçat per a l'explotació en un futur immediat del runam (tot i que primer s'explotarà el de la Butjosa). De moment, es preveu que s'extreguin al voltant d'un milió de tones anuals de mineral. El mineral que s'extregui de la muntanya, es tractarà en una planta de purificació de sal perquè pugui ser comercialitzat i també s'incrementarà l'aportació al col·lector de salmorres amb el material sobrant. Tot i això, Aleman assegurava que aquestes accions formen part del pla traçat actualment, obria la porta a fer canvis. «D'aquí 10 o 15 anys potser hi ha una altra solució i hem de ser prou forts i flexibles per adaptar-nos-hi». En aquest sentit assegurava que «hi haurà moltes oportunitats per la sal» i l'àmbit energètic «pot ser un gran avanç». En el mateix sentit Calvet es mostrava convençut l'evolució tecnològica «comportarà actualitzar el pla d'actuació i segurament trobarem nous usos per a la sal relacionats amb la transició energètica».

Per la seva banda Ribalta va destacar la importància que ha tingut l'activitat minera per a la vila de Sallent perquè «ha marcat la vida social» del municipi, «aportant ingressos a moltes famílies» encara que a l'hora també estat l'origen de lluites veïnals, especialment per un «runam que ha estat molt criticat», sense oblidar-se dels veïns del barri de l'Estació que van haver de marxar de casa seva perquè s'enfonsava. Ribalta, recalcava també que «cal veure oportunitats a tot arreu» i que a «Catalunya, un país amb no gaires recursos naturals, la sal potàssica n'és un». Arribats a la situació actual, amb el fi dels abocaments al Cogulló, Ribalta destacava també que cal «trobar una via perquè l'activitat minera sigui sostenible i mantingui el seu compromís a nivell de comarca».

Record per a Rull

Carles Aleman i Damià Calvet van esmentar l'exconseller de territori, ara empresonat a Lledoners, Josep Rull qui, en paraules de Calvet va assumir el lideratge per arribar a la situació actual després que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ordenés que els abocaments s'havien d'acabar el 2017, encara que finalment hi ha hagut una pròrroga perquè s'hi poguessin fer aportacions fins avui.

Portes obertes

Per avui a la tarda l'empresa ha organitzat una jornada de portes. En el marc d'aquesta sessió, els treballadors, acostumats a baixar a les profunditats de la mina, avui s'enfilaran al cap de munt de la muntanya on durant quatre dècades s'ha dipositat la part de les extraccions que no s'aprofitava. El cim, a més de 500 metres sobre el nivell de mar, té unes espectaculars vistes de tota la comarca i a més s'hi han habilitat diversos punts com a mirador.