L'enorme muntanya salina del Cogulló, a Sallent, es va revelar ahir com un nou espai per a activitats d'oci i de lleure. Va ser en l'acte que va suposar l'oficialització del punt final de les aportacions al dipòsit salí tot i que des de ja fa uns quants dies l'empresa minera ha deixat d'abocar-hi. La justícia havia fixat la data d'avui, diumenge, 30 de juny, com a límit perquè no s'hi aboqués res més. Ha estat el final del creixement d'aquest gegant de terra i sal mentre s'espera que comenci l'explotació que ha de culminar en la seva desaparició.
El conseller delegat d'ICL Iberia Súria i Sallent, Carles Aleman, va assegurar ahir que «no ens podem permetre no convertir en una oportunitat aquest espai» i que ahir al matí era «el primer cop que hi ha tanta gent a la munta-nya». L'acte va reunir una nombrosa representació del teixit econòmic, social i polític de la comarca, a més del conseller de Ter-ritori Sostenibilitat, Damià Calvet, i els líders del CCOO i UGT a Catalunya, Javier Pacheco i Camil Ros. A la tarda van ser els treballadors de l'empresa, acostumats a baixar a les profunditats de la mina, els qui van tenir l'oportunitat d'enfilar-se al cim de la muntanya, on durant quatre dècades ha anat a parar l'excedent de sal que no tenia lloc al mercat.
En un espai que segons remarcava Aleman s'ha convertit en «una imatge icònica» i també «controvertida» de la comarca del Bages, ara l'empresa treballa perquè de manera consensuada amb l'Ajuntament s'hi puguin portar a terme noves activitats d'oci i lleure. De fet, el cim de la muntanya, que és una gran esplanada on la terra i el fang estan compactats, té unes vistes privilegiades, amb Montserrat per una banda i els Pirineus per l'altra, i ahir s'hi havien instal·lat diversos miradors equipats amb prismàtics per poder-ho apreciar.
L'accés al cim del runam es fa per un camí que es troba en un perfecte estat de conservació però que està molt restringit perquè hi ha maquinària pesant que hi treballa distribuint i compactant el material de la mina que hi ha arribat fins ara, a través d'una cinta transportadora.
De manera esporàdica s'ha permès l'accés a la muntanya amb motiu d'esdeveniments com la Bell Race, un cursa de muntanya inclosa en el Campionat Maqui aprofitant moments en què no hi havia activitat.
La intenció és que a partir d'ara s'hi puguin portar a terme actes i altres activitats que vagin més enllà de simples visites a l'espai. Fonts de l'empresa asseguraven que hi ha diverses idees sobre la taula per aprofitar l'espai, que acumula uns 48 milions de tones de sal i que no es començarà a explotar, previsiblement, fins a l'entorn de l'any 2025.
I és que abans d'iniciar la reducció i posterior desaparició d'aquesta enorme muntanya, l'empresa preveu començar l'activitat, a partir de l'any que ve, al runam de la Botjosa, amb aproximadament 4,5 milions de tones de material, i que preveu explotar al ritme d'un milió cada any, de manera que serien necessaris uns quatre o cinc anys per restaurar completament aquesta zona. Actualment l'empresa ha fet els primers sondejos i els permisos per a la seva explotació s'estan tramitant.
De fet, l'alcalde de Sallent, Oriol Ribalta, remarcava la importància de «veure oportunitats des de tot arreu i aquí dalt n'hi veig moltes», encara que en el seu cas feia referència a l'explotació de la sal i també de les mines. Ell mateix recordava que tot i que el runam ha estat molt criticat per l'impacte paisatgístic i mediambiental, «la mineria ha estat i és la font d'ingressos de moltes famílies» i el conseller Calvet quantificava en una 4.000 les persones «relacionades directament o indirectament amb l'activitat» d'ICL al Bages.
