Responsables de Bombers i Protecció Civil en l'extinció del gran incendi del 1994 asseguren que a la Catalunya Central es podria repetir, 25 anys després, un incendi tan devastador com aquell que van haver d'afrontar. Principalment per la brutícia i l'estat del sotabosc de les àrees forestals, que, segons expliquen, està molt pitjor que llavors, i en segon lloc per la sequera provocada per les altes temperatures i la manca de precipitacions.

Alerten que cal portar a terme urgentment polítiques de gestió forestal per evitar els perillosos focs de sisena generació, els originats per l'escalfament global, amb capacitat -a causa de les dimensions- de generar petits focus al seu voltant. Xavier Jovés, que durant més de tres dècades ha estat tècnic de Protecció Civil a Manresa, va ser una de les persones que van estar al centre de comandament del Bages, que van instal·lar al Parc de Bombers de Manresa. «Tot i que s'ha guanyat molt en recursos i les Agrupacions de Defensa Forestal (ADF) estan més equipades, hem anat endarrere quant a la gestió del bosc, ja que l'estat actual és pitjor que aleshores, i això és determinant perquè es pugui declarar un gran incendi com el del 1994», assegura.

Tot i que s'han netejat algunes àrees boscoses, el cert és que en general la situació de les zones forestals és pitjor, ja que estan més brutes perquè gairebé no queden pagesos i ramats que ajudin a netejar els boscos, ni hi ha persones ni negocis pràcticament que visquin de la fusta dels arbres perquè ja no és rendible. «La pagesia és una activitat que s'està abandonant», explica.

Per a Jovés, la tasca d'extinció d'incendis comporta una paradoxa a la Catalunya Central, i és que els Bombers cada cop disposen de més i millors equipaments. Estan més preparats. El resultat és que, actualment, en el 95% dels incendis els Bombers els apaguen ràpidament i l'àrea cremada sol ser d'entre 100 i 500 hectàrees. L'afectació d'un incendi petit. Però com que cada cop són millors, i falta tanta tasca de neteja de boscos, hi ha una alta densitat d'arbres. La conclusió és clara: «Hi ha més combustió per als focs, i si algun dia simultàniament es declaren diferents incendis grans, això pot sobrepassar la capacitat dels efectius».

Per la seva banda, Josep Arola, que fa 25 anys era cap de l'Escola de Bombers, assegura que l'incendi del 1994 tenia capacitat per devastar més de 500 hectàrees per hora. «Era colossal», destaca. Arola, que ha ocupat diferents càrrecs de responsabilitat, assegura que la seva dèria era actuar ràpidament poc després d'haver-se declarat. El que anomena «el cop de puny», però assegura que avui dia, malgrat els recursos, si hi ha focs simultanis no podrien parar un foc d'aquelles dimensions. També alerta que, amb l'actual estat dels boscos, podria passar.