Els boscos de la Catalunya Central s'han repoblat, sobretot, amb alzines i roures, però l'antic responsable de Bombers a Manresa Josep Arola assegura que, si no plou, aquests arbres són combustible. «Els darrers dies hem tingut una onada de calor intensa, i fa just 25 anys també feia molta calor, però el que és realment important és quin temps ha fet el darrer mes», explica.

«Els pins i les alzines tenen molta capacitat de viure amb poca aigua. Estan preparats per a períodes sense pluges. Però aquests circumstàncies són perilloses. Si no tenen aigua a dins, són combustible», destaca. Un factor important, perquè al foc li cal molta energia per propagar-se en un bosc més humit, atès que l'aigua dels arbres s'ha d'evaporar i hi ha casos que aquesta mateixa aigua ajuda a extingir els incendis. Considera que, si no plou en els propers dies, les condicions seran molt adverses en el cas que es declari un incendi a la Catalunya Central. «Malgrat la quantitat d'efectius que hi ha avui dia, si hi hagués simultàniament incendis al Bages, a l'Anoia, a l'Alt Penedès... podríem tenir un incendi com el de fa 25 anys», explica.

Arola assenyala que un incendi amb una velocitat de propagació de 5 km/h, o que cremi 500 hectàrees per hora, «és un gegant difícil de controlar». Era el cas dels incendis del 1994 i el 1998. Té clar, però, que si es disposa dels efectius necessaris i s'hi actua des del primer moment, es pot evitar un desastre com el dels dos grans focs dels anys 90. «El 2005 a Cardona vam tenir un incendi important d'unes característiques molt similars. Llavors, però, teníem molts més efectius i la capacitat de gestionar-los correctament», afegeix. Per aquest motiu aquell foc, tot i ser de grans dimensions, no va tenir un efecte tan devastador. Per a Josep Arola va ser clau la creació de la Regió Centre de Bombers, i el fet que des de Manresa es gestionin les dotacions de les comarques centrals, fins a la Cerdanya. L'antic responsable del cos no es cansa de repetir que el 1994 disposava de set dotacions, quan en feien falta com a mínim quaranta.

Els experts, però, diuen que en aquests anys han vist com la natura té una alta capacitat de regeneració. El paisatge està format ara, principalment, per roures i alzines. D'aquesta manera, la tradicional aposta dels propietaris per prioritzar els pins, amb més sortida comercial, es va estroncar amb l'incendi, que va transformar la massa forestal. Els pins es regeneren més lentament. El foc del 94 va cremar pinassa i pi roig.