L'oficialització del final dels abocaments al Cogulló es va fer ahir al matí a la gran esplanada totalment deserta que és el cim d'aquesta enorme muntanya, on es va habilitar una vela per frenar l'impacte del sol i la calor.

Va ser allà on el conseller delegat d'ICL Iberia Súria&Sallent, Carles Aleman, va assegurar que actualment la «gestió del dipòsit [del Cogulló] és la millor que hem fet mai i creiem que és la més avançada d'Europa».

Ho deia després de reconèixer que l'activitat minera havia generat «crítiques, controvèrsia i manifestacions» principalment pel seu impacte ambiental i alhora «unitat», i va posar com a exemple l'acte de la plataforma Promineria, que aglutina entitats socials i econòmiques en defensar de l'activitat minera de la comarca, del 2017 al Congost de Manresa. I malgrat el pla actual amb què l'empresa treballa per restaurar l'espai, avançava que «d'aquí a 10 o 15 anys potser la solució és una altra i hem de ser prou forts i flexibles» per adaptar-se als canvis.

L'alcalde de Sallent, Oriol Ribalta, també recordava que l'activitat minera «ha marcat la vida social de Sallent i ha estat l'origen de lluites veïnals», motiu pel qual advocava per «trobar la via per tenir una activitat minera sostenible i que segueixi el seu compromís a escala comarcal». En aquest punt es mostrava «sempre obert a arribar a acords».

El conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat, Damià Calvet, va remarcar que l'activitat minera «abans es veia d'una manera» però «ara hi ha més conscienciació social sobre l'impacte que té» i va afegir que ara l'explotació «s'ha d'afrontar amb el concepte de mineria sostenible». En aquest sentit, el conseller va voler posar en valor «la gran inversió per part de l'empresa» amb el pla Phoenix per aconseguir-ho.

El titular de Territori també va considerar que el canvi que viurà a partir d'ara el Cogulló «és una circumstància que s'ha accelerat» com a conseqüència de la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que imposava el dia d'avui com a límit per als abocaments a la muntanya del Cogulló.

Per a Calvet va ser el seu predecessor a la conselleria, Josep Rull, ara empresonat pels fets de l'1-O del 2017 per ordre del Tribunal Suprem, qui «va liderar» la transició de la mina i el runam «fins al punt en què estem actualment» després de la sentència judicial que en principi marcava el límit per als abocaments al 30 de juny del 2017. Posteriorment, aquest termini es va ampliar gràcies a l'aportació d'un pla de l'empresa per gestionar i minimitzar aquests abocaments.

A més a més, segons va detallar l'actual conseller, Rull també va liderar l'activitat de diferents departaments i organismes vinculats a la Generalitat per aconseguir una «transitorietat cap a una minera sostenible pel bé de la societat per aconseguir un millor país».