El Moianès i l'Alt Urgell són dues de les deu comarques de Catalunya que actualment ja compleixen amb la directiva europea que exigirà que a partir de l'any que ve es recicli més de la meitat de les deixalles que genera la població. Ho posen de manifest les dades de residus del 2018, que ahir va fer públiques el departament de Territori i Sostenibilitat.

Unes xifres que situen a la part alta les dues demarcacions esmentades però que, en relació a l'àrea d'influència de Regió7, evidencien també que el Berguedà és el territori que ha fet un salt més notable en aquest camp. Relativament lluny encara d'aquest 50% que s'exigirà l'any vinent, però molt per damunt de les xifres que mostrava un any enrere. Un salt que indica la incidència que ha tingut la implantació en una dotzena de municipis, inclòs Berga, del sistema de recollida porta a porta, tot i que no es va posar en marxa fins als últims dos mesos de l'any.

Anem a pams. Com dèiem, el Moianès és ara mateix la comarca de casa nostra clarament més recicladora, ja que els seus índex la situen com a quarta comarca, al mateix nivell que la Terra Alta. El 55,14% de les deixalles que generen els seus veïns entren en el canal del tractament i reaprofitament. Un rànquing que encapçala Osona, que ja ha aconseguit que 6 de cada 10 quilos de la brossa que produeix vagin per la via del reciclatge. L'Alt Urgell és just a la frontera que marca la futura directiva europea, ja que el 2018 va aconseguir separar correctament el 50,8% de les seves deixalles.

El Bages és a un passet de superar aquesta barrera, a només dos punts de complir amb les que seran les exigències europees a curt termini. L'any passat, va obtenir un índex de reciclatge de 48,08%, que la convertien en la tretzena comarca més recicladora. Per donar més valor a aquesta xifra, és important fer una comparativa amb les d'un any enrere.

Entre les dades del 2017 i les del 2018, el Bages ha aconseguit augmentar quatre punts els seus nivells de reciclatge (fa dos anys era del 44,49%), variació que, alhora, li ha permès escalar dues posicions en el rànquing de les 42 comarques. A més a més, és una de les 24 demarcacions que estan per damunt de la mitjana de Catalunya (que és del 41,8%).

També per damunt d'aquesta mitjana hi ha el Berguedà que, com se subratllava anteriorment, és de les que fa un salt endavant més gran en el tractament de les deixalles.

En concret, en el que tot just del 2017 al 2018 ha aconseguit augmentar d'11 punts els seus index de reciclatge, ja que dos anys enrere eren del 32,53% i ara ja se situen en el 43,48%. Per acabar d'evidenciar aquest salt, cal dir que el 2017 el Berguedà era la sisena comarca menys recicladora. Dit a l'inrevés, era la número 37 en nivells de reciclatge. Ara en canvi, ha escalat fins a la vintena posició del rànquing.

Per contra, la que no hi ha manera que remunti és la Cerdanya, que, com ja passava en anys anteriors, torna a ser en aquesta ocasió la pitjor comarca de tot Catalunya en el tractament domèstic de les deixalles. Només un de cada quatre quilos de brossa que s'hi generen és reciclat. Per tant, això vol dir que tres quartes parts d'aquestes deixalles acaben la seva vida en un abocador.

Les altres dues comarques de casa nostra, l'Anoia i el Solsonès, tot i que amb índex força superiors als de la Cerdanya, també es troben a la banda baixa d'aquest rànquing. Presenten nivells pràcticament idèntics de reciclatge, del 39%, i per tant són de les que se situen encara per sota de la mitjana de Catalunya.

Prop de 4 milions de tones

A Catalunya es van generar l'any passat 3,9 milions de tones de deixalles (1,4 quilos per habitant i dia). D'aquest total, es va recollir selectivament 1,66 milions de tones, xifra que representa un augment respecte l'any anterior del 8,4%.