«Més que fer grans obres, en els propers quatre anys mirarem d'endreçar el poble»

Ja jubilat, en l'àmbit professional ha estat pràcticament sempre vinculat al transport de viatgers, com a xofer i sobretot com a professor d'autoescola i de reciclatge de conductors professionals, però durant un parèntesi també va treballar en un negoci turístic familiar a Borredà. Allà va tenir la seva primera experiència política abans de l'actual, durant un mandat l'any 1995. Va ser regidor de CiU, a l'oposició fins que, per discrepàncies amb el partit, va passar al grup mixt, i l'aleshores alcalde, el socialista Joan Roma, li va oferir la cartera de Comerç i Turisme.

La seva agitada vida professional l'ha fet canviar 21 vegades de domicili, «però mai he deixat Navarcles del tot», i fa 8 anys que hi ha tornat. Fins ara era membre de la comissió de mobilitat (sense responsabilitat política), i des d'ERC el van animar fa uns mesos per encapçalar el nou projecte d'Ara Navarcles. Li feia respecte, però «tinc temps per dedicar-m'hi», i s'hi va acabar engrescant.

Com estan sent els primers dies d'alcalde?

Hi ha moltíssima feina, no m'ho esperava. Entre firmar paperam, consultes, instàncies, queixes, gent que et ve a veure perquè vol parlar directament amb l'alcalde... i quan volto pel poble, em para tothom. Però és que ja venim d'una precampanya i una campanya que van ser molt dures, perquè anàvem molt igualats amb altres forces. El debat electoral també em va costar. Estic acostumat a fer classe a 25 o 30 persones d'un tema que conec i domino, però debatre en un auditori davant de 400 persones és una cosa molt diferent, i les cames et tremolen.

En la investidura va parlar d'un pacte d'esquerres, progressista i català. M'ho defineix?

Respon al pacte que hem fet amb la CUP i En Comú. També és molt transversal. Amb Junts i PSC no hi ha cap línia vermella, però amb el PSC ens separen temes com la seva defensa a l'aplicació del 155, per exemple, i amb Junts ho fa l'eix dreta-esquerra. D'altra banda, si comparem el nostre programa amb els de la CUP i En Comú, s'assemblen pràcticament en el 90 %, i en aquest sentit va ser molt fàcil l'entesa.

De tota manera, veu complicades les futures relacions en un govern de tres?

Hi veig bona voluntat per part de tothom. Penso que anirà bé perquè tots venim de la mateixa base, som treballadors i les diferències que podem tenir són molt genèriques; quant a l'àmbit de poble pràcticament no n'hi ha. Crec que s'ha fet una bona llista, hi ha un equip de gent jove, i jo que ja soc més gran estic al davant. És una llista que combina el seny i la rauxa. I hi ha una part de la gent de Sumem, que també tenien els seus vots. Ja de bon principi volem actuar amb la màxima col·laboració, delegació de funcions entre els tres, i evitar protagonismes.

Com veu el repte de rellevar Llorenç Ferrer, que ha estat alcalde deu anys i uns quants més de regidor?

Tan sols per l'experiència i els coneixements que ell tenia de l'Ajuntament, ja és difícil. Només es pot aconseguir d'una manera, que és confiant en la gent que tinc al darrere, des dels tècnics fins a la secretària, la interventora, i els companys del tripartit, que n'hi ha que ja han estat regidors o han treballat a l'Ajuntament.

Fins a quin punt podrà comptar amb Llorenç Ferrer, que tancava la llista del partit?

La relació amb l'equip anterior és correcta, tenim un diàleg fluid i sabem que els podem consultar el que ens sembli.

I de la relació amb l'oposició, què n'espera?

Els demanarem que col·laborin en tot allò que vulguin col·laborar. Hem d'acabar de definir àrees, però abans, per exemple, hi havia una comissió de mobilitat de la qual podrien formar part, i també d'altres que es puguin muntar. Estarem oberts que hi puguin participar. Una altra cosa és que hi vulguin ser, perquè hi podran dir la seva i els escoltarem, però a diferència del que passava fins ara amb Sumem, saben que nosaltres ara tenim majoria. Ens volem obrir a la gent, i una de les coses que volem fer és valorar la nostra acció de govern als cent primers dies i fer-la pública, amb el compromís que totes les àrees ja hagin fet alguna actuació. I si una cosa no es pot fer també ho direm i ho justificarem, no ens n'amagarem.

Com s'han trobat l'Ajuntament, prou sanejat o hi ha qüestions per resoldre?

Està ben sanejat. Navarcles és un municipi petit i amb pocs recursos, però ens hem trobat que hi ha molta infraestructura feta. Tenim auditori, escola de música, pavelló, piscines... El que ens falta en alguns d'aquests equipaments és el bar.

Què queda per fer, doncs, quant a equipaments i serveis?

Ara s'està fent la piscina coberta amb gimnàs i quant a equipaments només faltarà el CAP, que ja està projectat i pressupostat. També hi ha encarrilada la nova rotonda davant del Baviera. En canvi, tenim un dèficit important, i és que Navarcles està deixat, descuidat i brut. Tampoc no està ben resolta la qüestió de la mobilitat per a la gent que va amb cadira de rodes, per exemple. Hem implementat el porta a porta, que és un bon sistema, però s'ha de millorar fent encara més sensibilització social. Són molt pocs els que no hi col·laboren però es fan notar. I, relacionat amb això, o amb la tinença de gossos, per exemple, segurament falta més vigilància, no tant com a mesura sancionadora sinó educadora. Tenint en compte tot això, en aquests quatre anys, més que grans obres mirarem d'endreçar el poble.

Com s'ha de resoldre la qüestió de la brutícia?

Amb més hores de neteja, per descomptat. Ara és una concessió, i també ens podríem plantejar la municipalització del servei.

Per brutícia, la de l'antiga Dresca. Què s'hi ha de fer?

És molt gran i hi ha diferents propietats, una de les quals està en procés de ser municipal, uns 9.000 m2. Tot el que és continent està perfecte, però el contingut no. Hi ha coses pensades pel que fa a equipaments però cap de concreta. Per exemple, potser s'hi podria fer un espai a l'estil de Can Sitjes d'Artés. També permetrà guanyar aparcament en una zona important propera als col·legis i al nou CAP. A la resta del terreny, hi ha un pla urbanístic previst i si Navarcles ha de créixer, serà per aquí. Mentrestant, com que això ja té amo després de les subhastes, es pot demanar als propietaris que ho netegin.

Com preveu afrontar el nou govern els dèficits en mobilitat?

S'ha de reestructurar la mobilitat de carrers, però hem de veure com. Només tenim una carretera d'entrada i sortida i queda atapeïda entre cotxes i camions. Ho hem d'estudiar bé com a equip de govern, però es tracta d'endreçar carrers, potser fer canvis de direcció i més sentits únics, fet que permetria guanyar espai, aparcament, i més seguretat. Quant a la mobilitat a peu, una part del nucli urbà ja és de vianants, però ho hauria de ser una mica més. També s'han de fer rampes per a cadires de rodes i treure obstacles com senyals o fanals que es podrien posar a la paret. I falta fer alguns ressalts més a la carretera per reduir la velocitat dels cotxes.

Com a govern d'esquerres ens queda la política social i d'habitatge. Què proposa?

S'ha de fer més edifici social, aprofitar construccions sense acabar o cases buides dins del poble. Podríem mirar de rehabilitar-les amb l'ajut d'administracions.