19 de juliol de 2019
19.07.2019

Montserrat redueix el risc d'un gran incendi amb la gestió de 3.000 hectàrees

L'augment dels ramats, la disminució de la densitat dels arbres i la recuperació d'espais són els resultats d'un projecte que ha incidit sobre el territori quatre anys

19.07.2019 | 00:00
Montserrat és l'escenari d'un projecte de gestió forestal, LIFE Montserrat, que pretén prevenir el risc d'incendis amb els ramats i la restauració dels boscos

Reduir el risc d'un gran incendi a Montserrat. Aquest és l'horitzó d'un model de gestió forestal que s'ha aplicat a la muntanya durant quatre anys per garantir el benestar dels boscos. La introducció de nous ramats, la disminució de la densitat dels arbres, la recuperació d'espais agraris o l'aplicació de cremes controlades per reduir la càrrega combustible. Aquestes són algunes de les accions que s'han aplicat en un total de 3.000 hectàrees que s'han considerat més vulnerables davant l'amenaça d'un incendi o del canvi climàtic. Unes mesures que pretenen combatre la deixadesa dels boscos i que, segons els tècnics del projecte, serien aplicables a tot l'arc mediterrani.

Es tracta del projecte LIFE Montserrat, coordinat per la Diputació de Barcelona, que va començar l'any 2015 i actua en un àmbit de catorze municipis al voltant de la Muntanya de Montserrat. «Les intervencions s'han centrat en punts claus d'aquest territori que, en el cas d'un incendi, poden actuar com si fossin una porta. Si gaudeixen d'una bona gestió forestal, poden frenar el foc, però, en el cas contrari, poden estrendre'l amb força», destaca el director del departament de Territori i Medi Ambient de la Fundació Catalunya La Pedrera, Miquel Rafa.

Assenyala que una de les principals accions s'ha centrat a disminuir la densitat dels arbres. «Després dels grans incendis que va patir Montser-rat al final de segle XX, una part de la superfície cremada es va regenerar amb zones de pi blanc d'una alta densitat», explica la coordinadora tècnica del projecte dins la Diputació de Barcelona, Leire Miñambres. Evidencia la situació mostrant que el diàmetre del tronc d'aquests pins blancs densos és de la mida d'una moneda. Però «si reduïm la densitat d'aquests arbres realitzant aclarides, el diàmetre del pi s'engrandeix i millora el seu cicle vital», afirma. Una estratègia que s'ha aplicat a un total de 1.300 hectàrees de la zona de Montserrat.

Alhora «restaurar aquests espais evita que esdevinguin un polvorí en el cas d'un incendi», recorda el sostinspector del cos de Bombers i membre del GRAF, Asier Larrañaga. Observa una zona intervinguda on els arbres presenten uns tres metres i mig de distància entre ells i el sòl està net i gira la mirada a l'altre costat. Una àrea forestal plena de pins molt prims que genera una sensació de desordre. «La suma d'aquestes zones boscoses carregades de combustible i el canvi climàtic pot provocar incendis de gran magnitud, amb flames de vuitanta metres d'altura», lamenta.

Ramats per a la salut del bosc

L'impuls de la silvopastura és una altra de les branques del projecte. En concret, s'han posat en marxa vuit explotacions ramaderes, cinc de les quals han sorgit arran de LIFE Montserrat . Cinc ramats són de cabres, 2 de vaques i un de rucs. A més, s'han creat quatre corrals nous, tancats i punts d'aigua fins ara inexistents al territori. «També s'han coordinat acords entre els propietaris forestals i els ramaders i això ha permès desplegar la ramaderia extensiva en més de 1.400 hectàrees de finques privades», destaca David Sáez, membre de l'equip tècnic del projecte de Montserrat.

Comenta que els ramats seran clau a l'hora de garantir la continuïtat de les accions que ha promogut el projecte. «Les nostres intervencions s'acaben aquí però l'objectiu és que els ramats facilitin el manteniment de les zones que s'han restaurat i no s'abandonin», explica. En aquest sentit, la «ciutadania té un paper rellevant a l'hora de consumir els productes de les petites explotacions ramaderes», considera.

Cremes controlades

Un altre dels eixos d'actuació són les cremes controlades. «Es tracta d'aplicar foc de forma controlada a l'ecosistema per tal d'eliminar una bona part de la càrrega de combustible», explica Asier Larrañaga. A més, les cremes prescrites són una bona eina de recuperació d'espais oberts i d'àrees de pastura perquè promouen la substitució de vegetació arbustiva per vegetació herbàcia aprofitable pel bestiar. El projecte LIFE Montserrat ha recuperat un total de 65 hectàrees d'espais oberts mitjançant cremes controlades i 20 hectàrees amb mitjans mecànics.

Un paisatge on dominen les zones forestals es tradueix en una pèrdua d'oportunitats per a nombroses espècies que depenen dels espais oberts, afirma Miquel Rafa. Per aquest motiu, avaforir un mosaic d'ambients que permeti acollir una diversitat molt més àmplia d'espècies és un dels propòsits del projecte.

Les primeres dades que es recullen als resultats de LIFE Montserrat mostren que les accions per millorar la biodiversitat tenen una resposta positiva en el cas de les papallones i de les espècies florístiques. En concret, els seguiments de les papallones s'han realitzat en punts representatius de les principals zones on ha incidit el projecte.

Incidir sobre la biodiversitat, la resistència al canvi climàtic i la prevenció d'incendis són els eixos principals del projecte. Miquel Rafa considera que el projecte és una primera llavor per protegir Montserrat d'un gran incenci i facilitar els treballs dels professionals en el cas de l'aparició del foc. S'han destinat 3,5 milions d'euros a la iniciativa. La meitat d'aquest pressupost prové de fons europeus mentre que la resta l'han aportat diversos socis beneficiaris. La Diputació de Barcelona, el Patronat de la Muntanya de Montserrat, els Bombers de la Generalitat de Catalunya, l'Associació de Propietaris Entorns de Montserrat i el departament d'Agricultura.

Miquel Rafa assenyala que aquest projecte és aplicable a altres indrets de Catalunya. De fet, assegura que amb un capital, d'aproximadament, uns 200 milions d'euros es podrien estendre aquestes accions arreu del territori català. Leire Miñambres recorda que és un tema urgent i que els «focs s'apaguen a l'hivern».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit

Calendari laboral i escolar

Calendari laboral 2019 a Catalunya

Calendari Laboral 2020 a Catalunya

Aquí pots consultar tots els dies festius a Catalunya i el calendari escolar 2019/20