Dues persones que coneixen de prop l'estat dels boscos de la zona de Montserrat són Joan Puig i Jaume Golanó. Fa anys que tenen cura de ramats de cabres que passegen per l'entorn paisagístic de la muntanya. Lamenten que la veu dels que cada dia trepitgen el terreny sovint queda en un segon pla a l'hora d'impulsar accions per protegir el bosc. No obstant, apunten que el projecte LIFE Montserrat ha aportat recursos per poblar la zona de nous ramats. Les seves explotacions ramaderes estan vinculades al projecte, que els ha dotat amb nou bestiar i corrals, amb l'objectiu de reforçar la pastura en àrees estratègiques per a la prevenció d'incendis. Puig té cura de les cabres de la finca d'El Gall de Castellgalí i Golanó s'encarrega d'un ramat de la zona de Sant Simeó, dins el terme municipal del Bruc.

Quines són les conseqüències que pateixen els ramats amb una manca de gestió forestal?

Joan Puig (J. P.): Després dels grans incendis del 1986 i el 1994, una part de la superfície cremada es va regenerar amb boscos amb molta densitat. Això és un problema a l'hora de pasturar. Si les cabres s'endinsen en un sotabosc brut es poden fer mal o fins i tot es poden perdre. Els animals són els primers perjudicats d'un mal manteniment dels boscos. Els pastors hauríem de tenir més veu.

Jaume Golanó (J. G.): Els pastors vivim en primera persona el deteriorament d'algunes zones forestals. Mentre pasturem ens trobem zones abandonades, amb una gran densitat d'arbres, i és impossible travessar-les amb un ramat. Aquesta situació coincideix amb un retrocés de l'activitat agrícola i ramadera. Fins ara gairebé no quedaven ramats, no teníem aigua ni tampoc corrals.

Quines accions del projecte LIFE Montserrat han millorat el vostre dia a dia?

J. P.: Un dels avenços d'aquest projecte és que ha estat capaç de coordinar els pastors, els Bombers i l'administració. Sovint la veu dels que vivim les conseqüències del deteriorament forestal queda silenciada. És important que cada acció es decideixi entre tots. S'ha pogut netejar una bona part del bosc per on el ramat no podia passar i alhora s'han incentivat les explotacions ramaderes.

J. G.: El projecte LIFE Montserrat ha donat una empenta a aquells que ens dediquem a la cura dels petits ramats que sovint ens sentim amenaçats per les grans produccions de la ramaderia intensiva. La presència dels ramats als boscos són un element clau per protegir la zona davant d'una amenaça d'incendi. En aquest sentit, el projecte ens ha permès engrandir el ramat i crear nous corrals. A més, ara Montserrat té vuit explotacions ramaderes.

Els ramats són clau per mantenir en bon estat les zones on ha incidit el projecte. Serà fàcil mantenir les explotacions ramaderes de cara al futur?

J. P.: Hem de mirar de donar continuïtat a aquestes accions. No obstant, el projecte ens ha dotat de recursos però el repte el tenim en la comercialització.

J. G.: La nostra subsistència depèn de la comercialització dels nostres productes. Per tant, la responsabilitat del benestar dels boscos també és una responsabilitat ciutadana.