Des de la perspectiva del secretari d'Igualtat, Migracions i Ciutadania, Oriol Amorós, les persones que participen en el programa de mentoria per acompanyar els refugiats durant la seva etapa d'integració a Catalunya «poden ajudar a construir un entorn més càlid per a la persona migrada que viu lluny de casa seva». Quan va arrencar el programa per acompanyar les persones refugiades l'any 2017, la predisposició ciutadana per participar va ser àmplia. Però, segons Oriol Amorós, el nombre de sol·licitants de protecció internacional ha crescut al llarg del temps i en alguns territoris, com la Catalunya Central, falten voluntaris.

Amb quina voluntat es va decidir impulsar el programa de mentoria per acompanyar les persones refugiades l'any 2017?

La ciutadania pot ajudar les persones refugiades a construir un entorn amable amb diferents vincles socials en el nou territori on viuen. Els voluntaris d'aquest programa, els mentors, poden ajudar-los amb la pràctica de la llengua, amb la recerca de feina o fins i tot poden esdevenir un suport durant els seus moments més difícils. Es tracta d'una ajuda més propera que la que pot oferir l'administració.

Diversos mentors asseguren que, un cop acaba el període d'ajuda del Programa Estatal de Protecció Internacional, sovint les persones refugiades senten soledat.

En aquest sentit, és important que el programa de mentoria els ajudi a conèixer més l'entorn i les persones que en formen part. Trobar feina és una de les qüestions que més els preocupa. Una vegada sol·liciten la protecció internacional a l'Estat s'han d'esperar sis mesos per poder accedir al mercat laboral. Durant aquest període d'espera, en el cas de Catalunya, poden inscriure's al Servei d'Ocupació de Catalunya. Allà s'ofereix formació professional i cursos que poden facilitar la incorporació al món laboral.

El nombre de refugiats acollits a Catalunya ha crescut en els darrers dos anys. Calen més persones que participin en el programa de mentoria?

Quan es va iniciar el programa l'any 2017, unes 2.7000 persones es van animar a participar-hi. Va ser una resposta massiva. Aleshores hi havia més voluntaris que refugiats. Però, durant els últims anys, aquesta situació s'ha invertit en alguns territoris. La causa és l'augment de persones refugiades acollides. La Catalunya Central és un dels punts on fan falta més mentors que vulguin convertir-se en un suport per als refugiats. Vam fer una sessió informativa a Manresa a començament d'aquest estiu per fer una crida a la participació. L'objectiu és que totes les persones refugiades que vulguin participar en el programa de mentoria puguin fer-ho.

Durant la sessió informativa a Manresa, diversos bagencs van afirmar que, en alguns casos, les famílies refugiades els han explicat de primera mà que no han rebut informació sobre la possibilitat de participar en un programa de mentoria.

Les entitats que acullen les persones refugiades són les encarregades d'informar les famílies sobre la possibilitat de participar en el programa de mentoria. Totes les entitats coneixen aquesta opció però n'hi ha que s'hi impliquen més que d'altres.

Què pot fer la Generalitat per garantir que arribi la informació a totes les famílies?

Des de la Generalitat, demanem que se'ns reconegui la competència de l'acollida de refugiats i, des de l'Estat, es transfereixin els recursos. Una pila de sentències judicials, entre elles una del Tribunal Suprem, ens donen la raó. Si la Generalitat assumís les competències sobre refugiats, es podrien gestionar des de Catalunya els serveis i els programes dirigits a les persones refugiades. Per tant, podríem fer un seguiment de les entitats d'acollida i garantir que expliquin a cadascuna de les famílies la possibilitat de participar en un programa de mentoria.

En el cas dels menors estrangers no acompanyats, també existeix un programa de mentoria?

Sí, el desembre passat es van posar en marxa 17 parelles, de mentor i menor migrant, i ara a l'estiu volem arribar a les 115 parelles.