La primera trobada amb la família refugiada provinent de Síria la recordarà durant molt temps. «Una parella i quatre fills s'acostaven. Nosaltres érem uns desconeguts per a ells. Sentia un nus al coll que em pressionava. Com els podem ajudar a construir una nova llar lluny de casa seva?», es preguntava Marc Romero, un veí d'Artés, el dia que va conèixer la família siriana que va acompa-nyar durant un any amb l'objectiu de facilitar la seva integració. Al cap de poc temps, la seva por es va esvair quan es va adonar que, malgrat tenir orígens diferents, l'intercanvi d'emocions i aprenentatges amb la família tenia més força.

Marc Romero és un dels trenta-cinc bagencs que han participat en un programa d'acompanyament a les persones refugiades que viuen a la comarca per afavorir la seva integració. Una iniciativa impulsada l'any 2017 pel Programa Català de Refugi que pretén garantir l'acollida d'aquestes persones a l'hora d'afrontar la cerca d'una feina, d'una llar o l'aprenentatge d'un nou idioma. Dels 317 refugiats que viuen al Bages, vint persones han participat en el programa de mentoria. Els acompanyants bagencs asseguren que han conegut històries marcades per l'enyorança del país d'origen i per la por d'un futur incert i ple d'entrebancs.

«Ells es van sentir forçats a desprendre's dels seus lligams i, malgrat que arribin a un nou país i tinguin menjar i un sostre, el buit interior no desapareix», assenyala Romero. Per aquest motiu, ell juntament amb dues veïnes del Bages, Sara Aumell i Marta Tort, van intentar alleugerir el seu dolor. Un dels punts que tracta la formació de dotze hores que realitzen els aspirants a mentors és el respecte a la vida íntima de la persona. «Vam intentar respectar la seva intimitat i, amb el pas del temps, ens van explicar la seva història», explica Marta Tort. Les nocions d'àrab dels tres mentors van facilitar el vincle amb la família. De fet, a l'hora d'emparellar els grups de mentors amb les famílies o les persones que migren soles s'intenta que les seves aficions i inquietuds encaixin.

Durant un any sencer, el que dura el programa de mentoria, els tres mentors es van encarregar d'acostar-los a la cultura i les tradicions del territori, d'acompa-nyar-los al metge o d'ajudar-los a buscar una feina. Actualment, tant la mare com el pare treballen. Malgrat que el temps del programa s'ha esgotat, el seu vincle continua. Els tres bagencs asseguren que a l'hora de construir el seu futur aquí troben entrebancs. «Dues filles volen estudiar Medicina però els tràmits i l'idioma ho dificulten», lamenta Marta Tort. «Els pares saben que els fills tenen marge per adaptar-se i començar de nou però ells enyoren el seu país i els agradaria tornar, però saben que quan es comenci a refer ells ja seran massa grans», destaca Romero. Apunta que es refugien en l'amor de la família.

La família siriana és un del mar de casos. L'any 2018 70,8 milions de persones es van veure forçades a marxar del seu país, segons l'últim informe de l'ACNUR. Síria, Afganistan i Sudan del Sud són els principals països dels quals fugen, però les persones sol·licitants de protecció internacional poden procedir d'un gran ventall de països, ja que la persecució pot ser per motius de raça, de religió, d'opinions polítiques, d'orientació sexual, entre d'altres.

«Quan vam decidir que volíem ser mentors d'una persona refugiada no esperàvem que provingués dels Estats Units», assenyala Lioba Vilarasau, una artesenca que ha participat al programa d'acompanyament, juntament amb els veïns d'Artés Òscar Vilarasau i Àngel Camacho. Al llarg d'un any, van mostrar-li les diferents entitats del poble, les festes populars, els camins rurals de l'entorn i van ajudar-lo a aprendre la llengua i a trobar feina al poble. «En les formacions, els tutors t'alerten que no et vinculis excessivament amb les famílies i que la tasca és d'acompanyament, però el vincle és difícil de trencar i et sents responsable d'aquesta persona», destaca Òscar Vilarasau.

Els participants bagencs expliquen que formar part del programa els ha despertat una sensibilitat envers les realitats dels països d'on fugen els migrants.