Fomentar l'autonomia social i laboral dels migrants que fugen del seu país és un dels objectius del programa de mentoria. «El programa d'acompanyament va durar un any i, en alguns moments difícils, ens vam sentir força desorientats», afirma la veïna d'Artés Lioba Vilarasau. Destaca que cada mes el seu grup de mentors es reunien amb la tècnica del programa de mentoria per resoldre dubtes, «però davant d'alguna situació complicada com, per exemple, quan el vam haver d'ajudar amb els tràmits a l'hora de buscar pis, em vaig sentir força perduda», lamenta Vilarasau.

Un dels integrants de l'equip tècnic del Comitè per a l'Acollida de Persones Refugiades, Jordi Virgili, apunta que el seguiment dels tècnics del programa de mentoria repartits pel territori català «es va veure afectat durant l'aplicació de l'article 155». Tot i així, apunta que diversos participants del programa li han transmès la necessitat de tenir un suport més freqüent durant la mentoria o de promoure més trobades entre els diferents mentors per intercanviar inquietuds. «En aquest sentit, intentarem respondre a aquestes peticions», afirma Virgili.

Fa una crida a la participació en el programa d'acompanyament a persones refugiades. «Quan es va iniciar l'any 2017, van inscriure's unes 2.000 persones i vam arribar a tenir 140 grups de mentors i persones refugiades, ara esperem arribar als 225 grups a final d'aquest any», remarca Virgili. Subratlla la importància del suport dels mentors un cop la persona surt de la llar d'acollida. Segons els mentors entrevistats, haurien d'existir més recursos i més iniciatives que els ajudessin.