Els tomàquets del Bages es fan el seu lloc als restaurants locals

La clau de l'èxit, expliquen des de diferents restaurants, és destacar que es tracta de tomàquets de proximitat i que en el moment de collir-los ja eren madurs, de manera que el seu gust i textura és molt millor que els dels tomàquets collits verds i que després han recorregut centenars o fins i tot milers de quilòmetres abans d'arribar a la taula. A més, la gran diversitat de varietats d'aquest tipus d'hortalissa permet fer plats molt diversos, sempre basats en els productes que han cultivat pagesos de proximitat.

Joseba Cruz, del restaurant Le Clandestin de Galera, a Gaià, explica que la clau és guiar el comensal quan demana el plat. En el marc del Mes del Tomàquet, els plats amb aquesta hortalissa ja tenen un lloc destacat a les cartes, però «quan ve el comensal, els expliquem el plat i que ara és el moment més òptim per menjar-lo». D'aquesta manera, diu, «presta més atenció al producte i el demana», cosa que també passa, diu, quan expliquen l'origen local d'altres hortalisses com l'albergínia blanca.

Ignasi Sala, del Mas de la Sala, assegura que per als clients «l'important és que el tomàquet és acabat de collir i completament fresc». No és que el factor proximitat sigui tant determinant com ho és «el fet que és de temporada, no és híbrid i el gust no té res a veure», i per aquest motiu «clients que durant l'any mai mengen un plat de tomàquet, ara sí que ho fan», afegeix.

I malgrat que el tomàquet ja figurava a la carta d'alguns restaurants abans que es fes la Festa del Tomàquet del Bages, aquest certamen n'ha incrementat la demanda. Jordi Ruiz, del restaurant del Kursaalassegura que ara «s'ha reivindicat». Ho exemplifica explicant que «fins fa un parell d'anys es coneixia molt el tomàquet de Montserrat, però també se sap que hi ha el tomàquet rosa, l'esquena verd, el d'Olesa, el de mamella de monja, el pebroter... i, a més, molts d'aquests tomàquets qui a casa havia tingut un hort, poc o molt els havia provat o en tenia un record que ara ha tornat a aparèixer». Per a ell, «el que ens toca als restaurants és oferir bon producte de temporada, perquè de bona carn o de bon peix sempre en podem tenir». Finalment, afegeix que la gran varietat de classes d'aquesta hortalissa juntament amb la imaginació permet que «els restaurants en les enginyem totes per poder menjar el tomàquet de mil maneres: un tàrtar, o un salmorejo, que, tot i ser d'origen més llunyà, amb un tomàquet d'aquí i un raig d'oli de corbella es converteix en un producte de proximitat». Precisament, la gran varietat de plats que permet elaborar és una manera de superar obstacles. «En ser un producte local i de temporada, mai saps què tindràs. Pots demanar 10 quilos d'una classe, però que no te'n puguin portar tants i te'n portin més d'una altra, perquè tot depèn de la producció», diu Mònica Soler, de l'hostal El Soler de Sant Joan. Tot i això, remarca que festes com la d'aquest cap de setmana i promocions com el Mes del Tomàquet contribueixen a consolidar el producte entre els clients i a incrementar-ne la demanda.

Tots els restauradors també coincideixen en la important diferència dels tomàquets acabats de collir i els que han passat dies entre cambres i camions. A part del gust i de constatar que parlar de tomàquets amb gust de tomàquet no és un mite, a l'hora de treballar-los també hi ha diferències. «Els tomàquets de proximitat i ecològics són productes vius. Quan toques tomàquets fora de temporada són suros, per dir-ho d'una manera suau, no és només el gust, perquè la seva texturar i la versatilitat és inferior», diu Quim Miró, gerent i cap de cuina de l'Alberg de Castelladral, que cada cap de setmana fa un menú diferent basat en productes de proximitat i ecològics.