El Parc natural de Montserrat va rebre diumenge l'avís de despreniment d'un gran bloc que havia afectat un tram d'una via d'escalada a l'anomenada Roca d'en Sanhida a la regió dels Ecos (una de les parets que s'alça per damunt de la carretera entre Can Maçana i Santa Cecília). Ahir a la tarda, Agents Rurals feien enlairar davant d'aquesta paret dos petits aparells no tripulats (drons), mentre des del costat mateix de la carretera en feien un seguiment per pantalla per enregistrar i fer una primera anàlisi de l'estat de la roca, que concretament afecta una part de la via batejada amb el nom d'Homo Montserratinus.

La particularitat és que aquesta és una de les primeres vegades que el cos d'Agents Rurals ha emprat els aparells per a aquesta funció. Anteriorment, també n'havia fet ús per determinar la seguretat de la via ferrada de les Teresines. El que hi va haver a la paret que ahir s'analitzava va ser un despreniment de roca, i el que calia determinar era en quin estat ha quedat la via, sobretot veure si hi ha elements inestables que puguin suposar un perill. Es va utilitzar un primer dron amb càmera fixa per a una observació més general de l'aparell, i un segon amb zoom per a un anàlisi més detallat dels diferents punts. Aquestes imatges i vídeos permetran analitzar quina és la situació i fer-ne un primer diagnòstic i, posteriorment, traslladar tot el material i informació recollida a la comissió de seguretat que té constituït el Patronat de Montserrat des que fa una dècada es va establir un organisme de regulació de l'escalada, que és el que haurà de decidir què fa amb aquesta via. Si es detecten perills que obliguin a aturar-hi temporalment l'escalada per fer-hi alguna intervenció preventiva, si cal fins i tot tancar-la o si simplement cal instal·lar-hi indicacions d'alerta. Es tracta d'una zona que no afecta ni la carretera ni camins principals, sinó que la prevenció es fa essencialment pel fet que hi freqüentin els escaladors.

Aquest és el primer any que el cos d'Agents Rurals ha incorporat els drons com a eina de treball per a diferents funcions tasques. Un total de 17 agents s'han format per al seu pilotatge (tot i que no fan només aquesta tasca) i cadascuna de les set àrees territorials en què està estructurat el cos en disposa.

Jaume Torralba, cap de regió dels Agents Rurals a la Catalunya Central, explicava que la introducció dels drons en les seves funcions ha permès un gran avenç i un salt qualitatiu molt important «en temps destinat i en precisió de la informació que obtenim». Torralba ho resumia amb que en moltes d'aquestes funcions, «per dir-ho d'una manera planera hem passat dels prismàtics al dron».

Per exemple, un dels usos que també se li ha donat recentment ha estat per perimetrar l'afectació de l'incendi que la setmana passada va cremar 56 hectàrees forestals. És aquesta superfície la que s'ha concretat enlairant aquests aparells, una feina que fins ara es feia a peu resseguint tot el perímetre. «En aquest cas, a més, ha estat especialment positiu l'ús del dron perquè es tracta d'una zona orogràficament molt abrupta, que d'altra manera hauria estat molt complicat resseguir», detallava Torralba. El cap de regió dels Agents Rurals a la Catalunya Central hi afegia que també han començat a utilitzar ja aquests aparells en tasques com ara el seguiment de fauna, com per exemple per determinar la nidificació i la reproducció del falcó pelegrí al massís, ja que permet una visió i captació molt més acurada dels nius, situats habitualment a grans alçades: «una tasca que requeria setmanes d'observació, ara la podem fer potser en un dia». I també en la vigilància i captació de caça i de pesca furtives.