Estefania Torrente Guerrero va néixer fa 27 anys al Pont de Vilomara, on és regidora de l'oposició des del 2015, després de presentar-se com a cap de llista d'ERC els dos darrers mandats. El 19 de juliol passat va ser nomenada presidenta del Consell Comarcal del Bages, on els republicans han format un govern de coalició amb Junts per Catalunya. Advocada de professió, Estefania Torrente havia treballat d'autònoma en un despatx d'advocats a Manresa, fins que el maig del 2018 es va integrar al gabinet jurídic d'ERC i ara forma part de l'equip d'Andreu Van den Eynde que duu la defensa d'Oriol Junqueras i Raül Romeva.
Què l'ha portada a presidir el Consell Comarcal?
Quan l'octubre del 2017 es va trencar el pacte al Consell Comarcal amb el PSC jo ja era consellera, però no tenia cap àrea i em van proposar d'assumir l'àrea econòmica. Vaig entomar el repte fins al final del mandat passat. En aquest temps em vaig adonar que el Consell Comarcal realment és una eina molt útil per treballar per als municipis, i va ser una experiència tan gratificant que ara, quan em van proposar de presidir-lo, em vaig animar. Vaig dir que sí, tot i que és un repte que em fa molt de respecte, però això és bo. De tota manera, també tenia molt clar que volia seguir amb la meva vida professional com a advocada dels presos i preses polítics, i continuar aportant el meu granet de sorra en aquesta causa. Com que vaig veure que tot encaixava, ho vaig acceptar.
Com ho compaginarà?
Al Consell tindré una dedicació d'un 40%, menys que la que tenia l'anterior president, Agustí Comas, però ho compatibilitzarem amb la creació de la figura del vicepresident amb lideratge compartit, que serà Eloi Hernàndez. Compartirem l'àrea de presidència i vicepresidència, que ja hem dotat amb aquest nom, i que inclou serveis generals, comunicació i atenció al públic. Això significa que també compartirem el lideratge encara que oficialment la presidenta sigui jo. Serà un treball conjunt entre els dos, amb un pes també compartit. Deixo l'àrea econòmica.
Al Bages s'ha fet un pacte entre ERC
Teníem clar des del primer moment que volíem un govern ampli i de molt consens entre les formacions sobiranistes i republicanes que formen part del Consell, i amb JxCat ha estat fàcil, amb voluntat de parlar de projectes més que no pas de cadires.
Ni la CUP
Però tenen les portes obertes.
S'ha prioritzat l'eix nacional per davant del d'esquerres?
No és una qüestió de prioritats. Volíem un govern ampli, i fins ara qui hi ha volgut entrar ha estat JxCat, que també volia la CUP i comuns, de manera que si en algun moment donat ho volen, també podran ser-hi.
En canvi, s'exclou el PSC i Cs.
Arran del que va passar l'octubre del 2017 i amb el 155. De tota manera, si ens proposen coses al ple que veiem factibles, ho tirarem endavant. Encara que no estiguin al govern hi ha d'haver col·laboració i la mà estesa.
Fins a quin punt un consell comarcal pot ser una eina útil al servei del procés?
La prioritat és la comarca, però podem reivindicar els drets i les llibertats aprovant mocions al ple i denunciant les injustícies que puguin venir.
Què n'espera del Consell Comarcal els propers quatre anys?
Els consells comarcals són un ens molt important per dotar de serveis i recursos que manquen els municipis. El nostre principal objectiu és mantenir i ampliar l'àrea de suport als municipis, promovent la mancomunació, la gestió i l'execució dels serveis. Volem consolidar tots els serveis vigents que tenim, com són els d'informàtica municipal, el d'engi-nyeria i arquitectura, la gestió de cementiris, l'agència de l'energia, el servei de protecció civil, transport escolar, l'oficina del consum..., i potenciar-ne també de nous a partir de les necessitats que anem detectant dels ajuntaments i coordinant junts les prioritats en el seu desenvolupament. Per exemple, des d'una gossera i una gatera comarcals, fins a l'assessorament agrícola i forestal, o sales de vetlles municipals. En aquesta qüestió s'havia creat una comissió amb els diferents grups comarcals per debatre com fer-ho factible, i està en procés. Hi ha municipis que tenen el seu propi tanatori, i es tractaria de fer-ne un de públic a escala comarcal, però cal fer un estudi previ per veure quina és la millor forma de gestionar-ho, i s'ha de veure si econòmicament és viable i de prou utilitat.
Per tant, la primera feina passarà per detectar aquestes mancances dels municipis, o ja sabeu quines són?
En coneixem algunes però ens agradaria aprofundir-hi. Per això volem fer una reunió amb cada un dels municipis presentant-los el catàleg de serveis del Consell i també copsant les necessitats que tenen. Paral·lelament, volem dotar de més contingut el Consell d'Alcaldes perquè tingui més pes i una incidència superior dins del Consell Comarcal, i ho volem fer a través d'Eloi Hernàndez, que si tot va bé serà el president del Consell d'Alcaldes.
I això com es tradueix?
Cal que els temes clau de la comarca i del ple del Consell Comarcal passin abans a consulta del Consell d'Alcaldes, de manera que tots els alcaldes ens puguin donar la seva opinió, i a partir d'aquí presentar-los al ple del Consell Comarcal. Ara, no tots els temes passen pel Consell d'Alcaldes. Sí que hi passa el pressupost o qüestions importants vinculades a l'autopista, però caldria dotar-lo encara de més contingut i participació, perquè també és una manera d'incitar els mateixos alcaldes a participar més i a creure més en la funcionalitat del Consell Comarcal. No s'hi poden portar tots els temes perquè n'hi ha molts, però es tractaria de portar-n'hi alguns més.
Quin paper ha de tenir l'oficina comarcal d'habitatge tenint en compte la creixent problemàtica per l'increment de preus de compra i lloguer?
És important, i volem enfocar molt les polítiques cap al jovent. Per això hem creat l'àrea de Joventut i Habitatge, quan fins ara Joventut formava part d'Educació i Cultura. També volem crear una borsa de lloguer social a escala comarcal i incentivar els llogaters i propietaris.
En el discurs d'investidura va fer molt èmfasi en la millora de les infraestructures de la comarca. Continuarà sent l'eix central del mandat?
Sí. Històricament ha estat així i ho continuarà sent.
Són temes que fa anys que es reivindiquen tant en l'àmbit viari com en el ferroviari, i s'ha aconseguit poc. Com més s'ha de demanar?
Hem de continuar reclamant amb fermesa l'augment de les bonificacions de dilluns a divendres i les 24 hores, i que no variï el sistema d'aplicació dels descomptes actuals a l'autopista fins a la implantació de la vinyeta, que és el sistema al qual es dona suport des del Consell Comarcal. També continuarem el tràmit de contesta del recurs de cassació interposat per Autema contra la sentència del TSJC del contenciós administratiu en relació amb la concessió de la C-16, a la qual el Consell es va personar com a part codemandada. Pel que fa a la línia R4, continuarem exigint les millores i la injecció econòmica necessàries a la línia. Anirem on calgui anar i parlarem amb qui calgui parlar.
El turisme és un altre dels pilars en què més s'ha avançat, especialment en l'àmbit del geoparc, que ja té el seu propi segell. Què toca fer ara?
En l'àrea de turisme s'ha fet molt però encara hi ha molta feina, i n'estem contents perquè vol dir que tenim una comarca molt rica i amb molt potencial en aquest sentit, i això inclou els productes del Bages i la gastronomia en general, la geologia, la mineria... i moltes altres potencialitats. Volem continuar posant en valor tot això, com també continuar dinamitzant l'economia d'entitats. Si ens centrem en el geoparc, hi ha millores previstes, com la creació d'un centre de visitants, impulsar el club d'ecoturisme o estudiar la viabilitat d'un centre d'interpretació del geoparc. Però tenim molts altres actius, com el projecte del camí Oliba, al qual volem donar continuïtat, i incentivar la incorporació d'altres municipis dels territoris per on passa.
El turisme continua sent, doncs, un dels sectors que té més recorregut al Bages?
Sí. La promoció és molt important i s'ha d'anar treballant més enllà de factors ja consolidats com Montserrat o Sant Benet de Bages. És un sector que s'ha de continuar potenciant com un dels principals motors econòmics de la comarca, i això vol dir que s'hi ha d'anar invertint. S'ha de dotar de nous serveis i nous recursos tècnics per fer del turisme un dels principals pols de dinamització de la comarca, que en certa manera ja ho és.
