L'arribada d'immigrants a les comarques de casa nostra ha repuntat a l'alça després d'un cicle marcat de davallada, que en algunes demarcacions s'ha apropat a una dècada consecutiva. Així ho posen de manifest les xifres de l'1 de gener del 2018, les últimes oficials sobre la base dels padrons municipals, posades en el context dels últims quinze anys.

Hi havia comarques que ja havien capgirat lleugerament la tendència el 2017, però el 2018 ha estat el primer que les set demarcacions de casa nostra han vist créixer la població estrangera després de deu anys justos. El 2008 va ser l'últim any que tot el territori d'influència de Regió7 havia augmentat les xifres d'immigració, situació general que, com dèiem, no s'ha repetit fins ara.

Les últimes comarques que han s'han afegit al canvi de tendència són el Berguedà, el Solsonès, la Cerdanya i l'Alt Urgell. En els dos primers casos, el creixement de la població estrangera del 2018 va trencar una dinàmica negativa de sis anys consecutius, mentre que a la Cerdanya s'ha tallat un descens acumulat de 9 anys.

Al Berguedà és on el creixement que ara s'ha produït ha aturat una caiguda més accentuada en xifres relatives. I és que des del 2011 (que era l'últim any de creixement) fins al 2017 la comarca va arribar a perdre el 40% (1.772 persones) de la població estrangera que havia arribat a tenir en el seu punt àlgid.

De fet, el 2018 es va produir una situació paradoxal en el cas del Berguedà: va ser la comarca que més va créixer de tot Catalunya, on, percentualment, la immigració va augmentar més en relació amb l'any anterior (gairebé el 10%), però al mateix temps va quedar situada a la cua del país en percentatge d'immigració respecte de la seva població total (té un índex del 7,5%, mentre que la mitjana de Catalunya és del 14,2%). La darrera xifra (2.680 persones) situa la població estrangera a la comarca als nivells del 2005.

Índexs molt baixos

Índexs molt baixosPel que fa als índexs d'immigració en relació amb la població total de cadascuna de les comarques, les de casa nostra són de les que presenten els índexs més baixos d'immigració. Una afirmació que se sustenta en dues dades ràpides. La primera: tres de les nostres demarcacions estan situades en els tres darrers llocs del rànquing català en percentatge de població estrangera. La segona: les set comarques de l'àrea de Regió7 presenten un índex d'immigració (amb relació als respectius totals de població) que està per sota de la mitjana de Catalunya.

El Berguedà és la comarca catalana que a hores d'ara té el percentatge més baix d'immigració de tot Catalunya amb relació al seu nombre absolut d'habitants. L'índex és del 7,5%. Però és que hi ha dues comarques més de casa nostra, Moianès i Anoia, que presenten percentatges pràcticament idèntics, totes dues igualment per sota del 8%. Com a referència -i tal com es pot observar en la infografia, que mostra un rànquing comarcal de més a menys percentatge d'immigració-, les dues comarques amb un índex més alt a Catalunya de població estrangera, la Segarra i l'Alt Empordà, estan clarament per sobre del 20%. En el primer dels casos parlem d'1 de cada 4 habitants.

De les demarcacions de casa nostra, actualment la que té l'índex més elevat d'immigració és la Cerdanya, amb el 13,4%. Tanmateix, fins i tot aquesta està pràcticament un punt per sota de la mitjana de Catalunya, que és del 14,2%. Les tres comarques restants (Bages, Solsonès i Alt Urgell) es mouen entre el 10 i l'11%, per tant, clarament per sota també de la mitjana de Catalunya.

Creixements generalitzats

Creixements generalitzatsEl 2018 ha estat un any de creixement global de la immigració a Catalunya, amb un augment de pràcticament el 4% que situava la població estrangera en un total d'1.082.099 persones l'1 de gener del 2018. I les comarques de l'àrea de Regió7 van seguir clarament aquesta tendència, amb el Berguedà al capdavant, tal com s'explicava anteriorment.

A banda, hi ha tres comarques més que estan situades entre les deu on més va créixer la població estrangera. El Moianès és la tercera (un augment del 7,5%); la Cerdanya, la quarta (7,3%); i el Bages, la novena (5,5%).

L'Anoia, el Solsonès i l'Alt Urgell han tingut creixements molt iguals, tots just per sobre del 2%. Només sis comarques a tot Catalunya van presentar el 2017 un saldo negatiu d'immigració amb relació a l'any anterior. El nombre d'estrangers, representats per 167 nacionalitats, ha augmentat a Catalunya de 40.737 persones el dar-rer any, xifra que indica un increment interanual del 3,9%.