Els treballs arqueològics a l'entorn del castell de Calders han permès confirmar que les restes d'una edificació que hi ha en una cota inferior, fora del recinte de la fortificació, pertanyen a l'església romànica de Santa Maria. A més, s'ha posat al descobert que el temple es va construir sobre un edifici anterior del qual es va conservar el presbiteri. Una propera fase preveu la museïtzació de l'espai on hi havia hagut l'església per tal de fer-lo visitable.

L'Ajuntament de Calders està acabant d'enllestir la segona fase del projecte de rehabilitació del castell del municipi, que es va iniciar el mes d'abril passat. Els treballs s'han centrat en la neteja i desenrunament de l'entorn de les restes de la torre mestra (que a la primera fase es van consolidar) i s'ha portat a terme l'excavació arqueològica de les restes de l'església romànica de Santa Maria, que es troba fora del recinte del castell, a tocar d'una cinglera.

Els treballs arqueològics han permès confirmar que les restes d'aquesta edificació, de la qual es conserva la planta i una part de les parets, són de l'església romànica de Santa Maria. «Es tracta d'un tipus constructiu típic dels edificis religiosos del segle XI», apunta l'alcalde de Calders, Eduard Sánchez. També ha sortit a la llum un presbiteri o capçalera preromànica, la qual cosa evidencia que el temple es va construir sobre una edificació anterior que s'hauria ensorrat. Segons Sánchez, es tractaria d'un edifici del segles IX o X, «probablement contemporani a la torre del castell, que també és d'aquesta època». L'excavació també ha permès constatar que a l'entorn de l'església hi ha una necròpoli o cementiri perquè durant els treballs s'han trobat restes òssies i alguna tomba.

Un mirador a la vall del Calders

Les restes de l'edifici preromànic, que estan en molt mal estat, s'han tapat amb sorra per protegir-les i en una propera fase es preveu museïtzar aquest espai de manera que es puguin visualitzar els elements de la capçalera. També es vol convertir l'espai, que és al cim d'un turó, en un mirador sobre la vall del riu Calders perquè «és un lloc excepcional per veure la zona, que té un gran valor paisatgístic», diu l'alcalde.

Segons Sánchez, la trobada de l'església romànica del municipi és important des del punt de vista local «perquè teníem desconeixement de la seva existència i ens permet recuperar un espai que la gent que viu al poble de tota la vida no coneixia». També en destaca, però, la rellevància per a l'estudi de la història de l'època medieval a la Catalunya Central perquè permet «documentar un edifici molt antic, de l'època de la Reconquesta», un període del qual es té poca informació.

Ja dins el recinte del castell, en aquesta segona fase també se n'ha desenrunat la part sud i est i s'han delimitat les restes d'un edifici que donaria continuïtat al castell primitiu a partir dels segles XIV o XV, amb fases posteriors que arriben al segle XVII, i a la qual la documentació parroquial es refereix com a «casa del castell». El pressupost d'aquesta segona fase ha estat de 68.000 euros, dels quals 44.000 estan finançats per la Diputació de Barcelona i la resta per la Generalitat de Catalunya.

Un cop enllestits aquests treballs, el consistori preveu una nova fase d'excavació arqueològica de l'edifici que hi ha a tocar de la torre del castell i la posterior museïtzació de la part de l'església per fer-la visitable. També es millorarà l'enllumenat i la senyalització.

Amb la seva rehabilitació, l'Ajuntament vol convertir el castell, documentat des de l'any 965, en un atractiu turístic tenint en compte que es tracta d'un dels elements més destacats del poble, ja que va donar origen als municipis de Calders i Monistrol de Calders.