?Als 83 anys, Josefa María Gómez Barrero es considera una botjosenca de soca-rel, perquè hi va arribar quan tenia 9 anys i és on ha viscut sempre, actualment, tota sola.

Són molts anys de vida en aquest barri que ha vist com canviava «de la nit al dia», i ho ha fet «cap a pitjor», però diu que mai no tindrà cap altra casa que aquesta. «D'aquí, al crematori», assegura contundentment des de la vorera de davant de casa on ha passat hores i hores a la fresca. Recorda que abans era molt normal fer vida al carrer, i en canvi explica una mala experiència recent, quan fa uns dies es va sentir increpada pel fet d'estar asseguda davant de la porta mentre cosia la vora d'uns pantalons.

Recorda que aquest «era un barri amb molta vida, amb molts veïns i amb moltes criatures», diu que hi havia un bar, un economat, una església. «Érem tots com una família», explica amb nostàlgia, i lamenta que ja fa uns anys que tot això s'hagi acabat.

Però diu que al barri hi està bé. «Aquí estic molt tranquil·la», i un cop més destaca el fet de poder fer vida a peu de carrer. Com totes, la seva és una casa de planta baixa, «i tant si surto al carrer, com al pati, ho faig a peu pla».

La pega és que viu sola i no condueix, i això l'obliga a desplaçar-se amb transport públic per tot. «Abans hi havia botigues, i ara he d'anar amb bus, a comprar, o al metge...». Sovint utilitza el servei que la porta fins a Sallent.