?Sigrid Garcia té 30 anys, i és una de les poques cares joves que encara queden al barri de la Botjosa. Hi va arribar fa 8 anys. Abans vivia amb la seva mare en un pis de Sallent, però quan es va independitzar, es va traslladar a la casa de la Botjosa on havien viscut els seus avis i on ella havia anat sovint de petita. Més enllà de les arrels familiars, admet que un dels motius que la van portar a la Botjosa és l'econòmic. Hi viu amb el seu xicot, «i per a una parella com nosaltres, aquestes cases tenen un bon pati i estan molt bé», i en canvi, «un pis a Sallent ens costaria molt més car».
De fet, fa molta vida a Sallent perquè hi treballa, «i en el meu cas, el desplaçament no és un problema, però és veritat que, vivint aquí, necessites el cotxe per a tot». Troba que el barri «està una mica deixat», i no confia gaire que se solucioni, però, per ara, no hi està malament. Espera viure-hi més temps, però «tampoc no em veig aquí tota la vida», i diu que. si mai té fills, «possiblement em plantejaré de marxar», entre altres coses, per tenir l'escola més a prop. A més, de la mateixa manera que considera òptims els habitatges del barri per a una parella jove com són ells, «aquestes cases tenen una mica d'humitat, i no crec que això sigui gaire bo per als nens». Una altra pega que hi troba és la sal del runam que hi ha tan a prop, i que diu que impregna tot el barri, «des del pati de casa fins al mateix cotxe».
