La fi dels abocaments de residus salins al runam del Cogulló (que és una realitat des del mes de juny passat) suposarà també la dissolució de la comissió de seguiment que es va crear ara fa dos anys per vetllar perquè l'empresa explotadora, ICL Iberia, complia tots els compromisos adquirits per període transitori que es va obrir amb la pròrroga concendida al dipòsit el 2017.

Davant d'aquesta situació, la delegació territorial del Govern a la Catalunya Central es planteja la possibilitat de crear-ne una de nova per l'evolució d'aquest runam i del de la Botjosa i dels plans que hi ha anunciat l'empresa. Més que «per control», diu la delegada, Alba Camps, la nova comissió tindria com a propòsit realitzar «el seguiment» i conèixer de primera mà «com s'està fent la restauració» d'aquestes muntanyes de sal artificials.

La comissió de seguiment que es va constituir ara fa dos anys per analitzar els passos que anava fent l'empresa es reunirà per últim cop aquest mes de setembre. Les reunions, assegura Camps, «han estat molt útils». No obstant això, ara que s'ha complert la primera part de l'execució de la sentència, com és l'aturada dels abocaments que s'hi fan fet durant quatre dècades, afirma que «és important compartir en quin punt ens trobem, quines són les perspectives i com està evolucionant». La delegada creu que a l'empresa explotadora també li interessa, ja que al capdavall «comparteix l'objectiu d'una mineria sostenible».

Pel que fa a com hauria de ser la nova comissió, la delegada considera important que «se'n mantingui l'estructura interdepartamental».

Tal com ja ha anat explicant aquest diari, el pla de restauració dels dipòsits salins de Sallent (també hi ha el de la Botjosa) preveu dues vies complementàries: d'una banda, comercialitzar la sal i, de l'altra, dissoldre-la amb aigua i evacuar-la al mar a través del nou col·lector de salmorres.

D'acord amb el pla de restauració proposat per ICL Iberia Súria&Sallent i beneït pel govern català, i també atenent al Pla Director Urbanístic de la Mineria del Bages (aprovat la tardor passada), el procés de restauració es començaria pel de la Botjosa de Sallent. Un dipòsit salí que es va utilitzar per abocar-hi la sal i el material de rebuig provinent de l'extracció de la potassa abans que s'habilités el del Cogulló, i que està inactiu des de la dècada dels 70, quan la que llavors n'era l'empresa explotadora, Potasas Ibéricas (titularitat de l'Estat), el va tancar definitivament.

Aquest dipòsit, situat al costat de la planta de tractament del mineral de Sallent i de la colònia de la Botjosa, es calcula que conté uns 4 milions de tones de material, i fa uns mesos l'empresa ja hi va dur a terme sondejos per programar aquesta explotació i restauració.

Després de l'obtenció prèvia dels permisos necessaris per començar-hi a actuar, que l'empresa calcula obtenir al llarg de l'any que ve, es preveu que els treballs de restauració d'aquest dipòsit s'allarguin durant un temps aproximat de cinc anys. Un cop entri en funcionament el nou col·lector de salmorres amb una capacitat ampliada, es podrien arribar a compatibilitzar els treballs de restauració del runam de la Botjosa amb l'inici de les tasques d'explotació del Cogulló.