Desconnectar. És la paraula màgica de qui decideix passar uns dies en una casa de turisme rural del Bages, una comarca que no destaca precisament per ser un imant de turistes. Almenys davant la potent Barcelona o altres territoris amb més tradició també a les comarques centrals com podria ser el cas del Berguedà. Tot i així la proximitat amb la capital catalana, la centralitat de la comarca i punts concrets com el castell i la muntanya de sal de Cardona i, com no podria ser d'una altra manera, Montserrat, fan que sigui una opció per a moltes persones. A la comarca del Bages la Generalitat té censades 340 cases de turisme rural.

Si s'hagués de descriure la tipologia de turistes que opten per un allotjament rural al Bages, el model seria majoritàriament el de famílies amb nens de l'àrea metropolitana que volen passar uns dies desconnectats de la voràgine de les ciutats. En molts casos lloguen tota la casa. Altres hi opten perquè és al centre de Catalunya i a partir d'aquí es poden moure en totes direccions. En la majoria de casos és un turisme de cap de setmana o ponts, i habitualment és millor la temporada d'hivern que no pas la d'estiu. En aquest darrer cas guanya la platja o la muntanya. El Bages queda al mig i en passen de llarg.

Però hi ha excepcions. Hi ha clients fidels a les cases de turisme rural al Bages que han anat descobrint petits detalls amb prou atractiu fins i tot per tornar. Josep Solé, de la Torre d'en Bofill de Cardona, en descriu uns quants: a part de Barcelona i Montserrat, també hi hauria en aquest cas el castell i la muntanya de sal de Cardona, el santuari de Pinós, centre geogràfic de Catalunya; el cementiri i la cripta d'Olius, al Solsonès; el santuari del Miracle o el Pla de Busa, també al Solsonès. «Són petites coses que es troben quan són aquí i que no s'esperaven».

A la Torre d'en Bofill els clients que hi fan estada són pràcticament tots de Barcelona. No és habitual trobar-n'hi de l'estranger, tot i que aquest estiu n'hi han passat de francesos i nord-americans. S'estan al que abans era una quadra de cavalls, que van refer i restaurar. D'això fa 21 anys, i «la veritat és que no ens ha anat malament». És una casa d'agroturisme. Això vol dir que es tracta d'una explotació agrícola que a més a més ofereix allotjament. «Això ens afavoreix perquè venen moltes famílies amb canalla. Tenim bestiar i poden veure els conills, les gallines, vedells o vaques», afirma Teresa Garcia, esposa de Josep Solé, i que s'encarrega de dur la casa. La masia, on viuen quatre generacions de la família, està enganxada a la part dels allotjaments. A l'hora dels àpats tots comparteixen taula. Per a Solé i García, el tracte que se'ls dispensa marca la diferència.

«Ens sentim com a casa», afirmen Jaume Vidal i Maria Rosa Puigbé, de Barcelona, que passen uns dies a la Torre d'en Bofill. Fa més de 12 anys que hi fan estades «a l'estiu i si podem també a l'hivern». «Caminem per aquí, veiem romànic, els pobles del voltant i gaudim de l'estada». En canvi, el Jordi i la Montse, també de Barcelona i que passen 4 dies a la masia, és el primer cop que s'han endinsat al Bages. Van buscar per Internet i «ens va agradar la casa. Buscàvem un lloc rural on descansar i conèixer l'entorn. Vam veure que era a Cardona, un lloc anomenat i ens vam decidir. Aquí l'ambient et convida a parar», destacaven.

Anna Duocastella, de la Casa Biosca de Castelltallat, explica que hi ha perfils diferents d'estadants. El turisme de cap de setmana, que sol ser de l'àrea metropolitana, i el de vacances, que fa estades més llargues i ja són de més lluny. «Saben bastant el que volen», opina. «Volen anar a Sitges i no a Salou, saben què són les denominacions d'origen, van 2 o 3 dies a Barcelona, i és gent que no volen anar a llocs massificats», que acaben quedant «sorpresos, en certa manera, d'haver entrat en una comarca o en una zona que no creien que fos tan interessant».

Maria Serra, de les Feixes del Coaner, a Salo, comenta que la proximitat amb Barcelona i Cardona és el que més atrau els visitants. «El Bages, en general, és poc conegut», comenta. En aquest cas, la casa es lloga sencera i els clients acostumen a ser famílies o colles.

A Manresa hi ha una sola casa registrada com a allotjament de turisme rural. És Les Farreras, a Salelles, una explotació agrícola que va decidir convertir una part del mas en allotjaments. Agnès Farreras, la responsable, explica que a l'estiu hi ha més estrangers i a l'hivern més gent de l'àrea metropolitana. Per als primers el principal reclam és la proximitat de Manresa amb Barcelona i Montserrat. «La majoria són francesos i belgues. També hem tingut danesos i holandesos. Es desplacen a tot arreu. Tots els queda a prop. Hi ha gent que volta molt però també n'hi ha que es queda aquí». Farreras s'exigeix «tenir-ho tot perfecte. Entenc que has d'oferir confort». Destaca que tenir piscina és clau, «sobretot a l'estiu. En cas contrari no llogues res». Les Farreras lloga tota la casa. En aquest cas «els ofereixes privacitat».

Internet és la principal eina que fa decidir els turistes on anar. Però els grans buscadors generen cert recel a les cases petites per les exigències que demanen. «A la primeria teníem reserves a dos mesos vista», recorda Solé. «Ara truquen pel mateix cap de setmana i, si no hi habitació, van a un altre lloc».