El projecte que el departament de Justícia de la Generalitat va presentar fa prop d'una dècada per dotar la presó de Sant Joan de Vilatorrada d'una instal.lació de biomassa -estella provinent de trituració de fusta sense sortida comercial- per contribuir a la netega dels boscos del Bages està fora de l'agenda d'inversions de la conselleria. Ara com ara, segons fonts del departament, no hi ha cap previsió que faci pensar que a mitjà termini es recuperi la voluntat de fer realitat aquell projecte que va presentar a peu de centre penitenciari la llavors consellera de Justícia, Montserrat Tura, i que es plantejava com una de les primeres grans instal.lacions en un equipament públic per promoure l'ús de la biomassa com a energia.
En concret, el projecte es va presentar públicament el 8 de març del 2010 (un acte que es va veure trastocat per una intensa nevada), amb la presència de la consellera del Tripartit, el llavors alcalde de Sant Joan, Ezequiel Martínez, i Josep Rius, president de la Federació d'Agrupacions de Defensa Forestal (entitat que havia promogut l'ús de la biomassa). Per a aquest acte es va portar davant les portes de Lledoners una màquina d'estellar i una brigada d'interns que treballava al bosc per fer una demostració dels elements principals del projecte.
La del Bages havia de ser la primera presó de Catalunya que utilitzaria la biomassa com a font d'energia. Una instal·lació que, segons va destacar llavors la consellera de Justícia contribuiria a descarregar de combustible la massa forestal dels boscos bagencs, ja que l'estella l'havia d'aportar la cooperativa de les Associacions de Propietaris Forestals de la Catalunya Central, iniciativa impulsada dos anys abans per la Federació d'ADF del Bages.
Aquest havia de ser tot just un dels primers grans passos endavant en aquest foment de l'ús de la biomassa, ja que en aquell moment es calculava que a la comarca hi havia unes 73.000 hectàrees de superfície forestal, i amb la instal·lació que es plantejava posar en marxa a Lledoners (amb un consum previst d'unes 250 tones d'estella l'any) s'estimava que suposarà la gestió i neteja d'unes 20 hectàrees anuals de bosc.
En el moment que es va fer la presentació, la consellera va anunciar que fins i tot ja se n'havien adjudicat les obres i que es preveia que es pogués posar en marxa aquell mateix any.
Es calculava que amb la producció de la caldera es podia arribar a cobrir entre el 40 i el 45% de la necessitat d'aigua calenta sanitària del complex. Aquesta caldera havia de complementar les instal·lacions actuals de producció d'aigua calenta i calefacció, que funcionen amb gas, ja que, a més, es va posar en relleu que per motius de seguretat la presó no pot dependre d'una única font d'energia.
Tot i que inicialment s'havia previst la instal·lació de dues calderes de 500 quilovats, el projecte que es va presentar preveia finalment només una caldera deixant l'espai per poder instal·lar la segona més endavant.
En la presentació del projecte davant les portes de Lledoners, ara fa deu anys, la consellera Tura va destacar que la intenció de Justícia era posar a disposició dels propietaris forestals que ho demanessin brigades de neteja del sotabosc formades per persones que complien condemnes de privació de llibertat. Tura va concretar que en aquell moment hi havia uns 500 interns de diferents presons fent tasques de neteja i aclarida de boscos en zones com les Gavarres i les Guilleries.
