Recórrer cent quilòmetres per trobar un escorxador, generar estrès a l'animal i perdre la traçabilitat del bestiar. Aquestes són algunes de les conseqüències que viuen els ramaders del Moianès que crien xais, vedells i cabrits des que l'escorxador comarcal va decidir sacrificar només bestiar porcí l'any 2015 (vegeu edició del 16 de gener del 2016). La creació d'un nou escorxador de baixa capacitat a la comarca és la demanda dels productors que volen encarregar-se de la distribució de la seva carn i dirigir-la als comerços locals. Controlar la venda del bestiar és una de les sortides per a les explotacions petites, que estan supeditades als preus que marquen les grans empreses del sector.
Fa quatre anys, l'escorxador comarcal del Moianès va limitar-se al porcí, va al·legar que la resta donava poc rendiment. Aleshores els ramaders amb explotacions d'oví, boví o cabrum es van quedar sense aquest servei a la comarca. El 2018 el Moianès tenia 82 explotacions de boví, 40 d'oví i 35 de cabrum, segons les dades de l'Institut d'Estadística de Catalunya. No obstant això, «una bona part d'aquestes explotacions només s'encarreguen de la cria del bestiar», afirma el ramader Joan Homs.
Apunta que els pagesos afectats són els que s'encarreguen de tot el procés productiu i, al final, han de fer «molts quilòmetres per sacrificar el bestiar i aquest fet dificulta la venda de proximitat a la comarca». Destaca que un grup d'una vintena de pagesos joves afectats s'han unit sota el nom de Col·lectiu de Ramaders de l'Altiplà per fer visible la situació i reclamar a l'administració la creació d'un escorxador de baixa capacitat a la comarca. Un projecte que fa anys que els ramaders esperen.
Buscar escorxador lluny de casa
«Em desplaço fins a Sant Cugat per sacrificar el bestiar i, després, perdo la pista dels animals», lamenta la ramadera Raquel Valldeoriola, que té una explotació de vedelles. Explica que quan podia utilitzar el servei de l'escorxador comarcal del Moianès «venia als petits comerços de la vora». Actualment, els trasllats compliquen la venda directa. «L'escorxador s'encarrega de la distribució i només sé que algunes vedelles marxen amb vaixell fins al Líban», destaca.
El ramader Joan Homs viu una situació similar. També té una explotació ramadera de vedells que «acaben comercialitzant-se al gran mercat». Abans del 2015, distribuïa el seu producte entre diversos negocis locals «però ara la comercialització de la carn està en mans de l'escorxador». Reivindica que la petita ramaderia hauria de tenir més control sobre el destí del bestiar amb un servei de sacrifici més a la vora.
«Volem conèixer la traçabilitat de la nostra carn», destaca el ramader Francesc Molins. Ell cria cabres de llet i ovelles i es desplaça a l'escorxador de Sant Joan de Vilatorrada. «La qualitat de la carn queda ressentida perquè s'agreuja l'estrès dels animals en els trasllats i el temps d'espera a l'escorxador», diu. Destaca que alguna vegada s'ha trobat que li retornen una carn que no és la seva.
Un altre dels ramaders afectats, Martí Font, té una explotació d'ovelles que aconsegueix distribuir de manera directa, «tot i el desgast dels trasllats continus i la despesa que aquests suposen». Font considera que «és absurd haver de fer tants viatges per retornar el bestiar a la comarca».
El coordinador territorial de la Catalunya Central d'Unió de Pagesos, Carles Mencos, remarca que «una bona part dels ramaders amb explotacions petites voldria tenir una garantia de localitat en el proveïment dels productes, però la llunyania dels escorxadors ho dificulta». Apunta que la venda directa és una de les sortides per als petits ramaders, que han de competir amb grans corporacions.
