Fusta, cartró i vímet són els materials que va utilitzar el sastre Deogràcies Valls a l'hora de construir els gegants del barri Major de Cardona l'any 1834. Gairebé dos segles més tard, el poble bagenc manté viva la tradició popular amb un dels patrimonis geganters més rics de la comarca. Des de l'estrena de les rèpliques dels dos gegants antics del barri Nou, el 20 de juliol passat, Cardona ja té 38 figures. Amb un padró d'uns 4.650 habitants, tocaria un gegant per cada 122 veïns.
L'èxit de la cultura gegantera al poble s'explica a través dels barris. Són els veïns els qui vetllen per la conservació dels gegants més antics, que es van construir amb les mans dels seus avantpassats.
«El patrimoni geganter de Cardona és fruit d'un treball de generacions», apunta el president de la Colla de Geganters i Grallers de Cardona, Jordi Casas. Detalla que entre els 38 gegants s'hi troben figures gastades pel pas del temps, rèpliques, nans i gegantons que aixequen els més petits del poble. Explica que una de les particularitats de Cardona és que cada bar-ri té els seus gegants. Anys enrere els veïns alçaven les figures de forma artesanal i, avui en dia, el constructor Toni Mujal signa la majoria de dissenys. Tot i així, el poble manté el compromís amb la tradició ja que alguns aporten capital per construir els exemplars del seu barri.
L'espurna s'encén als barris
L'espurna s'encén als barrisEl barri del Mercat va encendre la guspira gegantera quan va presentar una parella de nans fa gairebé tres segles enrere. Aquests representen les figures d'imatgeria més antigues de la vila, tot i que es desconeix la data exacta de la seva creació i el seu autor. «Els nans amaguen un misteri. Se'n desconeix el constructor, però aquest va ser capaç de definir unes formes molt precises a través del vímet, una branca prima i flexible», remarca el constructor geganter Toni Mujal. Detalla que, a partir de la creació dels nans del barri del Mercat, la simpatia per aquests personatges gegantins es va estendre com la pólvora per la resta de barris.
«Tots els barris volien tenir els seus gegants i, al llarg del segle XIX i segle XX, van construir-se obres que avui encara es mantenen dretes», assenyala Jordi Casas. És el cas dels primers gegants de Cardona, el Borrell II i la Letgarda, construïts l'any 1834, per Deogràcies Valls. Aquests pertanyen al barri Major i, en el seu moment, van inspirar la resta de districtes.
De fet, si s'observen els materials i les formes dels gegants més antics de la vila, tots presenten un mateix sistema de construcció. «S'alçaven amb un cavallet de fusta i s'utilitzaven materials com la pedra o el cartró», apunta Mujal. Destaca que, al principi del segle XX, diversos veïns del poble eren cistellers i «el vímet era un material molt present que també servia per a la construcció». Explica que, a Cardona, es feien servir les cargoleres del corre de bou per a la part del tronc dels gegants. Avui «és freqüent bastir els gegants amb materials sintètics més lleugers, amb què pots afegir més detalls», explica el mestre geganter.
Ell és l'autor de vint-i-una figures geganteres del municipi. La seva obra cardonina inclou, sobretot, rèpliques, però també gegants de final del segle XX com l'Avi Miquel i el Sabater Fraret. Aquest últim el va construir en homenatge a Miquel Serra, el sabater d'ofici que el 1908 va oferir uns gegants al barri de la Fira. Les primeres figures de Cardona són signades per veïns del poble, sovint sense experiència. «El sabater Miquel va posar-hi el cor a l'hora crear els gegants de la Fira, però aquests tenen imperfeccions a les mans o al rostre», assenyala Mujal.
En canvi, destaca que les figures que van passar per mans de sastres «estan molt ben proporcionades». En algun cas, hi ha algun nom reconegut al darrere. El constructor geganter Manel Casserras es va estrenar amb la construcció dels gegants del barri de la Coromina l'any 1969. Aquests es van batejar amb el nom Joan de Serrallonga i Leonor de Sicília. I no és l'únic que va debutar al poble. La botiga d'imatgeria i bestiari festiu El Ingenio va ser l'en-carregada de donar forma als gegants del barri Sant Miquel, que van rebre el nom de Batallador i l'Esperança. Es van construir l'any 1957.
El treball de conservació
El treball de conservacióEls nans del barri del Mercat i els gegants del barri Major, el barri de la Fira i el barri Nou tenen una còpia de les figures originals. Jordi Casas considera que una de les millors opcions per a la conservació del patrimoni geganter és fer rèpliques, «perquè si reparem les obres antigues, i en retirem el cos de mimbre o canviem la forma de les mans, perdríem part de la seva identitat».
Les rèpliques dels gegants del barri Nou van ser l'última incorporació el 20 de juliol passat. Toni Mujal es va encarregar de copiar les figures conegudes com Abdalà i Adalés, construïdes l'any 1980. A l'hora d'aconseguir el finançament per a la construcció, la major part de fons va provenir del poble. En agraïment, el llibre que subjecta la geganta Adalés du escrit a dins el nom de tots els mecenes. «Els veïns continuen sentint-se implicats amb la tradició, i la col·laboració és alta. I també una part del capital que rebem és de l'Ajuntament», afirma Jordi Casas.
No obstant, ressalta que «ens agradaria que el consistori ens ajudés a crear un espai d'exposició per als gegants de Cardona, ja que una bona part d'ells es troben al Saló de Sessions de l'Ajuntament. Els hauríem de fer lluir més». Apunta que la continuïtat de la tradició està garantida amb els infants que alcen gegantons.
